Calendari de cuina

En una paret de la cuina de casa, penjat de la mateixa clau de ganxo que el rellotge, hi ha un calendari. No té res de particular, tret que és el primer calendari que he comprat en tota la meva vida. Normalment coneixes algú que te’l regala: una empleada de banca, un carnisser, una encarregada de supermercat, un rellotger, una gestora… La pàgina consagrada a setembre és plena d’anotacions amb el nom de la ciutat on seré, segons el dia. Aquest mes, per culpa de la promoció d’un llibre, no se’m veurà el pèl per casa. Però l’assumpte, en realitat, és un altre. Dilluns, mentre sopava de cara a la paret del calendari, vaig aixecar la vista i vaig reparar en el dia 11, una data sempre sensible. La meva filla havia escrit no sé què. Em vaig acostar per veure-ho millor: "Destruir el col·le". L’11 de setembre és el dia de tornada a l’escola a Galícia, cosa que significava que el seu pla passava per acabar amb l’edifici en els primers compassos.

No ho vaig veure malament al punt de mirar de dissuadir-la urgentment, com si anés a fer una cosa horrible, del que es penedís tota la vida. La precipitació és la ruïna de totes les criatures. Jo vaig ser aquesta nena que és l’Helena ara, i sé que reprendre les classes no és un plat de gust; més encara, després de tres mesos de vacances. Les vacances només tenen una raó de ser: que continuïn. No obstant, m’assaltaven algunes preguntes. Com planejava arrasar l’escola, per exemple. La tècnica ho és tot. "Ho he parlat amb la Sara, i portarem un martell", em va aclarir. Per alguna estranya raó, a casa en tenim quatre. El martell resulta rotund i fàcil d’utilitzar, vaig pensar. Equival a un crit inopinat. "Poques coses tan frontals. El suc de la ira s’ha reunit en l’extrem d’un mànec de fusta, allà s’ha deixat fermentar i endurir; així és com sorgeixen els martells: per lent degoteig de còlera", escriu Fabio Morábito a Caja de herramientas. Però com també l’oportunitat ho és tot, no només la tècnica, la vaig convèncer de no atemptar contra l’escola el primer dia de classe. Potser convenia esperar als exàmens.