Els consensos bàsics de Catalunya

Primera Diada en 15 anys sense l’independentisme en el poder. El president Salvador Illa va llançar en el seu missatge institucional una nova píndola de la seva proposta conciliadora amb un lema que ja ha dit un parell de vegades a l’extrema dreta al Parlament: "És català qui ve a millorar Catalunya". Té reminiscències de Tarradellas i de Pujol. L’independentisme ha sortit de les institucions, però el catalanisme no. En aquests tres lustres s’han trencat moltes coses a Catalunya, alguns consensos bàsics i molts somnis. Des d’EL PERIÓDICO pensem que és el moment de debatre sobre El catalanisme del futur per fer balanç dels 45 anys ininterromputs d’autogovern des de l’aprovació de l’Estatut del 1979. Mai en la història de l’últim segle, el catalanisme havia governat les institucions tants anys seguits. De manera que no s’havien posat mai a prova les seves propostes en matèria de llengua, infraestructures, escola o autogovern. Algunes han contribuït de manera decisiva al progrés dels catalans, d’altres no han funcionat i d’altres han quedat obsoletes en l’actual context espanyol i europeu.

La nostra proposta ha sigut iniciar un cicle d’informes elaborats per experts fent balanç de cada un d’aquests àmbits i plantejant els reptes de futur en els quals s’haurien de forjar uns nous consensos bàsics en la societat i en la política per aconseguir donar resposta a les necessitats dels catalans, que, al cap i a la fi, ha sigut sempre l’eix motriu del catalanisme. El primer tema que hem abordat és el de les infraestructures i el primer capítol està dedicat a la mobilitat, on hem passat de la proposta pionera de la Mancomunitat de Prat de la Riba al repte de la descarbonització. Una proposta editorial per complir el nostre propòsit de donar instruments a la nostra comunitat de lectors per entendre més els reptes per aconseguir el progrés de les persones sense destruir el planeta. I oberta al debat.