De guanyar un debat a guanyar les eleccions
Es podria afirmar, sense exagerar gaire, que gairebé el món sencer va estar pendent dimarts a la nit, matinada a Espanya, del debat que enfrontava els dos candidats a les eleccions dels Estats Units, l’expresident Donald Trump i la vicepresidenta Kamala Harris. Hi havia interès per veure com es desenvolupava la candidata demòcrata davant un Trump, de natural ofensiu, que es va quedar descol·locat amb la renúncia de Joe Biden i pràcticament sense més discurs que el menyspreu a la seva rival per ser dona, mestissa, de mare nascuda a l’Índia i de pare jamaicà, i a la qual retreu que no tingui fills com si això fos una deficiència que la inhabilita.
Però la curiositat pel debat anava més enllà. La immensa majoria de la ciutadania, almenys la dels països occidentals, sap que del resultat de les eleccions del 5 de novembre dependrà la salut democràtica dels Estats Units però també la de la resta del món. La del seu país, perquè del seu mandat presidencial Trump ha deixat una herència de divisió profunda, un Tribunal Suprem ultraconservador i la negativa a acceptar la seva derrota electoral, incitant un intent de cop d’Estat amb l’assalt al Congrés. La de la resta del món, perquè la seva influència esperona l’extrema dreta i perquè els seus aliats són precisament els dirigents més al·lèrgics al normal funcionament democràtic, com Putin, Orbán o Bolsonaro.
Va significar, per tant, un alleujament veure com Kamala Harris va posar Trump contra les cordes. Observar de quina manera el va desconcertar en el seu duel dialèctic. Admirar de quina manera va anar mostrant el seu oponent com un avi irritat, que utilitza l’insult i la mentida com a armes dialèctiques i que expandeix notícies falses com la dels immigrants que es mengen les mascotes, gossos i gats, dels seus veïns. Així que, mentre el candidat republicà anava perdent terreny, la demòcrata guanyava en serenitat. Fins als mitjans de comunicació més pròxims a Trump van haver d’admetre que no va ser la seva millor nit. La resta, el van donar directament per derrotat. Una cosa que es va reflectir immediatament en els sondejos i en el suport a Harris de votants del partit republicà que estaven indecisos. La cantant Taylor Swift, amb milions de seguidors, també li va donar el seu suport, tingui això el valor que tingui.
El resultat del debat i la mobilització de votants a favor seu és, sens dubte, un punt important per a Harris. Però no es pot donar Trump per vençut. Falten gairebé dos mesos per a les eleccions i és convenient que la candidata demòcrata eviti errors que li restin vots i que s’acosti més als ciutadans dels estats de l’anomenat cinturó de l’òxid, que van entrar en decadència amb la caiguda de la indústria de l’acer i el carbó i amb la deslocalització industrial i que miren amb recel els representants de l’establishment, Harris entre ells. L’elecció de Tim Walz, governador de Minnesota, un d’aquests estats en declivi, per a la vicepresidència, va en aquesta direcció. Tots dos han d’oferir solucions a aquesta part del poble americà desencisada i desesperançada. No poden arriscar-se, com ja va passar amb Hillary Clinton, a guanyar en vots globals sense fer-ho en els estats i sense poder, per tant, accedir a la Casa Blanca. Ens juguem la democràcia global.
