Kamala, telonera de Taylor

Harris i Trump tenien clars els seus objectius abans de començar el debat en el Constitution Center de Philadelphia. La vicepresidenta necessitava ser creïble, sortir de l’ostracisme en el qual ha estat durant quatre anys i no ser engolida per Trump. Per la seva banda, l’expresident havia de rematar la feina iniciada en el debat anterior, contra Biden.

Harris va tenir millor acompliment i va guanyar però, com bé ha dit el governador de Califòrnia, Gavin Newsom, la victòria en el debat no garanteix l’accés al Despatx Oval. Un 27 de setembre del 2016, les cròniques del debat entre Hillary Clinton i un primerenc Donald Trump eren molt semblants a les d’avui: "Clinton arracona Trump", "Trump, a la defensiva".

A la fi, Trump va guanyar la presidència i va perdre els debats, tot i que vuit anys després les coses són diferents. El magnat ja és un veterà en política i els seus adversaris poden estudiar els seus trucs, igual com un equip de futbol prepara un partit veient una vegada i una altra l’estil de joc del seu rival.

Harris va arribar amb la lliçó apresa, va sortir a l’atac des del principi, tenia preparades frases memorables com "Jo no soc Joe Biden, ni Donald Trump, soc Kamala Harris" o la més letal, perquè va tocar de ple en el que més afecta Trump, el seu amor propi: "La gent se’n va dels seus mítings avorrida".

Harris va vèncer, sobretot, per la comunicació no verbal. Igual com el 1993 Felipe González va perdre el debat contra José María Aznar, a Antena 3, entre altres motius, per no mirar el seu adversari, Trump no va mirar Harris a la cara ni una sola vegada, no va mostrar cap tipus d’emoció, ni expressivitat i va oferir una imatge de cert abatiment.

Tan conscient va ser el magnat de la seva derrota que, al finalitzar el debat, va comparèixer rabent davant els mitjans de comunicació per proclamar la seva victòria i les seves xarxes socials van començar a acusar els moderadors de ser parcials en benefici de Harris.

Harris, malgrat les seves contradiccions en temes com el fracking o les assegurances mèdiques, va passar el test mentre que Trump, amb menys hores d’estudi darrere, va deixar passar oportunitats, com parlar dels Acords d’Abraham quan es va tocar el conflicte de l’Orient Mitjà o de mostrar suports com Robert Kennedy o Elon Musk, quan Harris va lluir la llista de 200 republicans que l’avalen.

Notícies relacionades

¿La realitat o jo?

Nova oportunitat metropolitana

Les úniques referències a Europa van ser per mostrar les seves diferències sobre la guerra d’Ucraïna, en la qual Harris aposta per continuar recolzant Zelenski mentre que Trump va fer gala de l’aïllacionisme clàssic americà, i quan Trump va citar Orbán com a referent de líder internacional.

Al finalitzar el debat, Taylor Swift va llançar un missatge als seus 238 milions de seguidors a les xarxes animant-los a votar per Harris. Va ser la cirereta a una nit rodona. Harris ha passat en poques setmanes de ser una de les vicepresidentes menys influents de la història a ser una candidata solvent, però igual com el suport que va rebre Trump després de l’atemptat fallit ja s’ha dissipat, Harris no pot fiar-ho tot a una bona nit. Queden més de 50 dies per a les eleccions i això en política és un segle.