Estat de benestar
L’autobús encallat
Xavier Antich (Òmnium Cultural) y Lluís Llach (ANC) en la manifestación de la Diada. /
El 47 és una gran pel·lícula, això per començar. Ja ho saben, el relat d’un veí de Torre Baró, Manuel Vital, que el 1978 va segrestar un autobús per demostrar a l’Ajuntament de Barcelona que el transport públic podia arribar fins a aquest barri endinsat a la muntanya. Són molts els temes que es teixeixen a la pel·lícula de Marcel Barrena: la duresa de la immigració, la llengua –el català– com a salconduit d’integració, la lluita per la dignitat, la força de la solidaritat... Però la pel·lícula no deixa de ser una recreació de la realitat. Perquè la fermesa de Vital va ser indissociable del potent moviment veïnal de l’època i de l’activa militància política i sindical d’esquerres. El relat d’un heroi solitari resulta commovedor per a la ficció. Però, a la realitat, acostumen a funcionar millor les lluites col·lectives.
Va arribar i va passar una nova Diada. Des del 2017, cada any més deslluïda. Els partits independentistes estan a punt de brega i a les xarxes socials es practiquen aquelarres cada dia. Segons les dades de l’últim CEO, l’anhel d’una Catalunya independent perd pistonada entre els més joves. La qüestió política apareix com la seva quarta preocupació. Per davant, la inseguretat ciutadana, el funcionament de l’economia i l’accés a la vivenda. En cinquè lloc, l’atur i la precarietat laboral. La situació econòmica actual no explica per si sola el canvi de focus. Es pot recordar que el procés va esclatar en plena Gran Recessió. Mentre uns carrers cridaven "¡això és una estafa!", d’altres entonaven "in-inde- independència". Mirar aquells anys en perspectiva no convida a la indulgència. Resulta impossible justificar la complicitat de certa esquerra amb els austericides. El procés va causar un sisme en la lluita social. Múltiples vincles es van dinamitar i la qüestió nacional va escindir aliances i confiances. Una colossal manipulació –política, mediàtica i cultural– va desarticular el que s’havia aconseguit en dècades. L’autobús del benestar va quedar encallat a mitja pujada i va faltar gent per empènyer-lo..
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.