Xarxes socials
L’impostor era ell
fcasals37301606 cercas170215124752 /
Sembla una paradoxa que el conegut com l’assassí de Twitter, el professor italià que s’inventa morts de celebritats per fer picar als mitjans, hagi triat com a última víctima del seu "joc" l’escriptor espanyol Javier Cercas.
Cercas és autor, entre altres novel·les, d’El impostor, una obra de no ficció en la qual explica la història d’un farsant, Enric Marco, que transita per la vida fent-se passar per una víctima del camp nazi de Mauthausen. Així que acumula una mentida rere una altra, la següent ha de ser més gran per sostenir l’anterior, i així Marco va travessant els reptes que se li posen per davant fins que li resulta impossible tirar enrere.
El professor italià, que dona classes d’història i literatura i a qui també consideren periodista en les cròniques, es diu Tommasso Debenedetti i dedica el seu temps lliure a "matar" gent a internet. "¡Ha mort Vargas Llosa!", "¡ha mort Murakami!", "¡ha mort Javier Cercas!", operacions que vol colar com a experiments gens allunyats al d’aquell a qui se li va acudir anunciar la mort de José Luis Perales.
La seva insistència –practica "l’experiment" des de fa 12 anys–s’entremescla amb les accions d’usuaris d’internet que acostumen a posar en marxa el mateix joc. En la seva qualitat d’intel·lectual, es dedica a la mateixa activitat en fase d’expansió que és foguejada a cada minut des de comptes anònims. Debenedetti ha acabat convertint-se en un Alvise amb elements d’erudit. No té mèrit escriure fake news des d’X, perquè aquesta xarxa ja està institucionalitzada com a embornal de notícies falses. Malgrat el suposat interès experimental, Debenedetti no dona la solució, sinó que alimenta el problema.
Com que Debenedetti no té res nou a provar però continua amb la seva tasca farfallosa, el professor s’ha consolidat com un propagador més de mentides que utilitza com a laboratori de proves el camp de mines en què Donald Trump i Elon Musk han transmutat les xarxes. El Govern del Brasil ha decidit censurar X en aquest país. La mesura equival al que a Espanya coneixem com posar portes al camp, tot i que pressuposa que algunes institucions comencen a prendre’s seriosament allò de plantar cara a les plataformes que, lluny d’acotar falsedats, també les fomenten.
Coartada docta
Notícies relacionades"Això és un joc literari. Avui, en la nostra societat, que viu a les xarxes i a la web, la frontera entre veritat i mentida no existeix", argumenta Debenedetti, que mira d’embolicar en una closca docta el que d’altres fan des de l’anonimat, sense tant escarafall. "¡Ha mort Kazuo Ishiguro!", "¡ha mort Houellebecq!" També es va inventar al seu dia entrevistes amb Gorbatxov, Vázquez Montalbán i Noam Chomsky amb la pretensió que els mitjans les repliquessin i així demostrar fallades estrepitoses en la seguretat i en l’obligació de contrastar la informació.
En la novel·la de Cercas es llegeix: "Si sus mentiras salvaron a Marco, la verdad que estoy explicando en este libro le matará". Al fals presoner el movia una necessitat malaltissa d’alimentar el seu ego i de reclamar l’atenció a base de construir-se una vida que li procurés temps de glòria sota el màxim possible de focus sense que l’importessin els danys col·laterals. A Debenedetti també acabarà matant-lo. A força de convertir-se en un més entre els fabricants de mentides, resulta que l’impostor era ell.
