¿Què està passant amb l’FP a Catalunya?

Dues consideracions davant aquest èxit mal digerit. La primera ens la recordava en l’edició d’ahir la sociòloga Ana Tarabini quan declarava: "Hi ha certa hipocresia amb l’FP: tots diuen que és molt bona, però no la volen per als seus fills". Segurament això explica també per què costa tant trobar-ne professors. L’FP ha deixat de ser considerada el destí dels que fracassen a l’escola, però encara no és considerada com el que hauria de ser, el millor camí, i el més ràpid, per accedir a una ocupació de qualitat. Aquí hi ha subjacent la segona consideració. La primera polèmica entre la consellera Niubó i el sindicat USTEC es va produir dilluns, després que el nou Govern anunciés que demanaria ajuda a l’OCDE per millorar el sistema educatiu. La van acusar ràpidament d’omplir el temple escolar dels mercaders del capitalisme. Aïllar el sistema educatiu de la resta de la societat, com s’està fent ara amb els mòbils, no fa més que distanciar-lo de les necessitats que ha de satisfer i generar una frustració entre els alumnes tant o més greu que l’abús de les pantalles. No s’ofereix l’FP que es necessita, sinó la que ve bé al sistema, perquè, en cas contrari, es rebel·len contra l’imperi del capitalisme a l’escola. Triple error.