Desperfectes

El que digui Mario Draghi

Proposa coses tan normals com de difícil concreció. El lema és ser més competitius perquè aquí tenim els Estats Units i la Xina

2
Es llegeix en minuts
El expresidente del BCE Mario Draghi.

El expresidente del BCE Mario Draghi. / SIMON WOHLFAHRT / BLOOMBERG

El recurs tecnocràtic de demanar molts informes té molta lògica fins i tot quan, com passa als despatxos de Brussel·les, més aviat sembla ser un element de dilació, com l'excusa pròpia de qui no vol decidir. Que l'informe sigui de Mario Draghi és tota una altra cosa. Ja no es tractava de buscar a algú que definís el segle XXI com el segle d'Europa, ni que formulés una vegada més la pau perpètua. Des de la crisi de l'euro, Draghi manté l'aura del pragmàtic amb objectius sòlids, amb l’atractiu d'operar amb realitats i no amb abstraccions. Encara queda per veure quin percentatge de les propostes de Draghi es pot convertir en acció política.

Ha arribat a l'escenari europeu l'informe Draghi, després de les euro-eleccions, a l'espera de qui arribi al Despatx Oval i amb la Xina fent-se forta al comerç mundial. Per contrast amb la sobreabundància retòrica, Draghi ha aplicat la seva astúcia a una redacció clara, sintètica, com una lliçó d'habilitat maquiavèl·lica passada pel tamís corrector de l'europeïsme institucional. Ja no n’hi ha prou amb lamentar-se pel Brexit, el Covid, Ucraïna o les crisis migratòries. Únicament quatre universitats europees constenen el 'rànquing' de les primeres cinquanta del món. Draghi afegeix: la Unió Europea només té tres institucions de recerca científica entre les cinquanta millors del món.

Notícies relacionades

Draghi proposa coses tan normals com de difícil concreció. El lema és ser més competitius perquè aquí tenim els Estats Units i la Xina. Per a ser competitius cal podar la hiper-regulació, conjugar política climàtica amb reindustrialització –cotxes-, prendre's de debò la defensa d'Europa –és a dir, la despesa en defensa-, integrar energies netes com la nuclear, impulsar els semiconductors, redefinir el 'Green Deal', consolidar el subministrament energètic, expandir la transició digital, persistir en les prioritats i no anar-se’n per les branques perquè els Estats Units han crescut dues vegades més. Ni els unicorns tecnològics es queden a Europa ni es creen grans empreses. Queda en l'aire unificar els mercats de capitals. El mateix Draghi reconeix que es tracta d'un Pla Marshall triplicat. I afegeix: “Ho fem o és una lenta agonia”. En quantificar-ho parla de 800.000 milions d'euros a l'any, talment els fons 'Next Generation'. Així és la prosa de Draghi perquè la situació no dona per a més lírica europeista. Draghi parla clar: explica a la gent del carrer que s’ha de canvia perquè perdem poder adquisitiu, és necessari poder defensar-se quan algú ataca i és urgent recuperar nivell educatiu.

Qui sap com els poders europeus duran a la pràctica l'informe de Draghi. Alemanya sembla poc propícia, d'entrada. Per a bé i per a mal la iniciativa depèn d'un sistema de presa de decisions poc expeditiu, amb una institucionalitat a vegades bizantina. Per això encara no està escrit el gran informe sobre la urgència d'una definició geopolítica de la Unió Europea. Ara com ara es tractaria de condensar potència econòmica per a tenir molt més pes geoestratègic. Això és poc probable però no impossible. El requisit fonamental és tenir consciència estratègica

Temes:

Mario Draghi