‘Kambush’

Kamala Harris és poc coneguda als Estats Units en comparació amb el seu rival i aquest debat era per a ella una oportunitat única per donar-se a conèixer, diferenciar-se de l’impopular Biden sense criticar-lo i presentar-se com una candidata sòlida i presidenciable. I ho va aconseguir a base de donar corda i deixar que el seu rival es pengés sol, perquè a mesura que passava el temps semblava més irritat i a la defensiva, deixant anar falsedats, generalitats i insults, com anomenar-la "marxista radical", mentre ella es presentava com una fiscal implacable que posava en relleu els molts delictes sexuals, econòmics, electorals i contra la seguretat nacional que imputen al seu rival o pels quals ja ha sigut condemnat i que el converteixen en el primer delinqüent que aspira a la Casa Blanca.

Els debats solen reafirmar en les seves postures els ja convençuts i només en algunes ocasions canvien els resultats, com va passar en el que va catapultar Kennedy davant Nixon el 1960, o el del passat 22 de juny que, juntament amb el tret a l’orella de Trump, va acabar amb les expectatives electorals d’un titubejant Joe Biden. Hi ha acord generalitzat que el celebrat aquesta setmana a Filadèlfia el va guanyar Kamala Harris (segons la CNN, per 63% davant 37%). Va guanyar ella però no per KO, va guanyar als punts, però Trump no va quedar estès a la lona i a més té un terra molt sòlid entre els Republicans, que el continuaran votant faci el que faci i digui el que digui. Però el debat ha portat 47 milions de dòlars a les arques de Kamala i pot tenir influència entre el 8% d’indecisos que encara hi ha i que, a falta d’idees pròpies, es poden deixar influir per Taylor Swift, que ha promès el seu vot per a Harris. Haurem d’esperar a les pròximes enquestes per conèixer l’impacte real que té sobre uns votants que, abans que se celebrés, preferien Trump per 48 punts a 47, una situació d’empat tècnic.

Cap dels candidats va ser gaire específic sobre el que farà quan arribi al govern, tot i que es va apreciar més ordre mental i claredat en Harris que en les vaguetats de Trump, desordenat i caòtic en les seves respostes. En política interior, Harris es va presentar com la defensora de la classe mitjana davant un Trump que va augmentar exageradament el dèficit públic i que promet abaixar els impostos als més rics, però l’economia és el punt feble de Harris, perquè el 70% dels votants pensa que Trump la manejarà millor. I com que això és el que més importa, Harris s’ha d’esforçar per canviar aquest percentatge.

En política exterior Trump va dir, sense proves, que amb ell ni Putin hagués envaït Ucraïna ni Hamàs hagués atacat Israel, i va afegir que resoldria els dos conflictes abans de la seva presa de possessió. També va dir que Kamala Harris odia Israel i els àrabs i que amb ella a la Casa Blanca creu que Israel no existirà d’aquí dos anys. Harris va reiterar el seu suport a Ucraïna, però no va aclarir la seva postura sobre el gran debat actual de donar-li míssils de llarg abast que li permetin atacar dins de Rússia. Sobre Israel va reiterar el seu dret a defensar-se (tot i que "massa palestins innocents han mort"), va recolzar un alto el foc, la tornada dels ostatges i la creació d’un Estat palestí. Sobre la Xina no hi va haver grans diferències.

Notícies relacionades

Es finança Catalunya, es finança Espanya

Sèneca assenyalaria Trump

El debat ha posat en evidència el desconcert de Trump davant la retirada de Biden i que l’hagi reemplaçat una dona jove negra i més difícil d’atacar. No estava còmode i se li notava molt, perquè ara el vell és ell i Kamala va explotar la idea a l’insistir a mirar cap endavant per a "un nou lideratge que destaqui l’optimisme en lloc d’estar sempre enfadat" i que busqui "girar full… [perquè] no tornarem enrere".

Les espases segueixen enlaire.