Senyors Aznar i Zapatero, ¿per què no ho deixen?

1

Es llegeix en minuts

Per què confiar en El Periódico

15 de setembre del 2024. 18:15

0 Comentaris

JUAN MANUEL PRATS

Per entendre el que es diu i com es diu de Veneçuela en la política espanyola cal remuntar-se a l’any 2002, quan el Govern de José María Aznar va saludar amb entusiasme al cop d’Estat fallit de Pedro Carmona contra Hugo Chávez. Eren temps en què, a cavall de la bombolla immobiliària, Aznar aspirava a entrar en el G8 alineant-se acríticament amb la política exterior de Bush fill. Allò va ser una imprudència diplomàtica, però en l’ADN del PP hi ha, com el relat dels atemptats de l’11M, una línia vermella que ningú s’atreveix a transgredir. Per això vivim aquesta paradoxal situació en la qual el PP de Feijóo critica a Sánchez que concedeixi l’asil a Edmundo González, virtual guanyador de les eleccions contra Maduro, malgrat que sigui el veneçolà el que ho sol·liciti. Des de fa més d’una dècada, Aznar i Zapatero entaulen a Veneçuela la batalla que van deixar a mitges a Espanya. A aquest factor se suma que el miracle econòmic d’Isabel Díaz Ayuso a Madrid se sustenta en bona mesura sobre les inversions de l’exili veneçolà, de manera que és la presidenta madrilenya la que marca la pauta en aquest assumpte i no la direcció nacional del PP. Sánchez ha concedit l’asil polític a Edmundo González. El PP l’ha criticat per considerar que així facilita el treball al dictador. El Congrés ha aprovat una moció perquè Espanya reconegui González com a president amb el vot en contra de la majoria de la investidura, tret del PNB. El Govern no ho vol fer fins que no ho decideixi la UE, una decisió assenyada però no la va prendre, per exemple, en el cas de Palestina. El règim de Maduro amenaça de trencar relacions diplomàtiques amb Espanya a compte d’unes decisions que l’oposició espanyola considera que l’afavoreixen. En fi, que episodis com aquests, en els quals la confrontació política es basa purament i exclusivament en el tacticisme i en el personalisme, alimenten el desengany amb la política i donen ales al populisme. Com diria aquell: senyors Aznar i Zapatero, ¡deixin-ho ja.