Diada de Catalunya 2024 /
L’escassa afluència de les manifestacions independentistes en la Diada, menys de 75.000 persones segons les estimacions oficials en les concentracions descentralitzades que van tenir lloc a Barcelona, Tarragona, Lleida, Girona i Tortosa, donen compte del delicat moment pel qual travessa el moviment. L’horitzó polític que havia dibuixat des del 2012, és a dir la celebració d’un referèndum d’autodeterminació com a pas previ a una ràpida consecució de la independència, s’ha saldat amb una gran frustració col·lectiva, per no parlar dels costos econòmics, i ha provocat la inhabilitació política de la generació de dirigents que el va protagonitzar, tot i que paradoxalment els seus principals dirigents, Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, es resisteixin a abandonar la primera línia.
Ara, desallotjat del poder a Catalunya i amb una capacitat de mobilització minvada, això sí amb un poder determinant en el conjunt de la política espanyola, l’independentisme ha de decidir quin ha de ser el seu rumb per als pròxims anys. No obstant, no sembla que els congressos d’ERC i de Junts per Catalunya previstos per a aquesta tardor hagin d’afrontar els dilemes a què s’enfronta l’independentisme en aquesta nova etapa. Més aviat aquests partits semblen abstrets a resoldre els seus assumptes interns que es redueixen, bàsicament, a la qüestió dels lideratges. A ERC un lideratge molt disputat per la presentació de quatre candidatures, tres de les quals desafien la continuïtat de Junqueras i dues, com a mínim, que al no ser continuistes haurien de representar una alternativa estratègica. Però a Junts ni això. Res enfosqueix la preeminència de Carles Puigdemont, quan no és ni president del partit i res l’enfosquirà si després del conclave recupera la presidència.
Notícies relacionadesL’interrogant és com seran capaços els líders del procés de gestionar la nova etapa i adaptar-s’hi i més tenint en compte que les seves situacions personals continuen irresoltes. Cap dels dos s’ha pogut beneficiar de la llei d’amnistia, perquè els jutges han determinat que aquesta norma no és aplicable al delicte de malversació. En conseqüència, Junqueras segueix inhabilitat per a l’exercici de càrrec públic fins al 2029, cosa que li impedeix ser candidat, i Puigdemont segueix pendent de judici pels delictes de malversació i potser per terrorisme i per això el seu retorn sense passar per presó sembla poc probable, malgrat la performance del 8 d’agost.
Així, mentre els principals partits independentistes no es desempalleguin dels líders que ens van conduir a l’abisme difícilment aquella etapa podrà donar-se per superada i l’àmbit personal acabarà contaminant el polític. I cal tenir en compte que el personal no és tan sols la seva situació judicial sinó l’enorme rivalitat entre Puigdemont i Junqueras, que ha alimentat una competència entre partits que pot tenir unes conseqüències funestes. I no perquè ara la seva capacitat de mobilització sigui molt alta però sí perquè ho és la seva influència política.
