¿Serà tan fàcil acabar amb els pisos turístics?

1
Es llegeix en minuts
El alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, en la 39ª reunión del Cercle dEconomia.

El alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, en la 39ª reunión del Cercle dEconomia. / Zowy Voeten

L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, va fer abans de l’estiu un anunci rebut amb joia per gairebé tothom: el tancament d’aquí deu anys dels 10.000 pisos turístics legals de la ciutat. La patronal del sector, en la qual es barregen propietaris modestos i grans tenidors, ha reclamat a la Generalitat 1.000 milions en concepte d’indemnització i calcula que podrà arribar a 7.000 pels danys del decret que empara la mesura de Collboni. La batalla judicial serà llarga perquè la norma considera que el preavís d’entre cinc i deu anys del cessament de l’activitat compensa els perjudicis. Ja ho veurem.

Notícies relacionades

L’interessant de la proposta de Collboni, molt semblant a la norma que té aprovada Nova York, és que situa els apartaments turístics en l’epicentre del debat. Hi ha un gran consens a assenyalar-los com una de les causes principals del malestar social contra el turisme. En primer lloc, perquè disseminen els visitants per les ciutats i els pobles i deixen els veïns a mercè del seu comportament, que, com bé saben els professionals del sector, no sempre és exemplar. En segon lloc, perquè els pisos destinats a lloguer per dies revolucionen els mercats immobiliaris a l’elevar els preus del lloguer i la venda de sòl residencial que es converteix en inaccessible a la classe mitjana. Ningú pot pagar amb el seu sou el lloguer mensual que paguen els turistes per setmana. I ningú pot pagar amb una hipoteca un pis que competeix en preu amb aquesta rendibilitat. Finalment, en tercer lloc, els apartaments turístics trenquen l’equilibri entre perjudicis i beneficis del turisme, ja que, més enllà dels propietaris, ningú rep l’impacte econòmic positiu de la seva existència.

Tot això fa que combatre els pisos turístics no generi resistències ni entre els hotelers, que els consideren competència deslleial, ni entre els sindicats, ja que no creen llocs de treball. Tothom ho veu bé menys els seus propietaris i, lògicament, es defensen.