Pactes inexistents
Veneçuela i les Canàries
La immigració és el gran desafiament de tot Europa i no pot ser que els dos grans partits espanyols no arribin a cap acord per afrontar-lo
Estem tretze són tretze amb Veneçuela, com si Maduro fos la fi del món. Tenen raó Josep Borrell i Margarita Robles, Veneçuela és una dictadura estèril. Per això els veneçolans fugen a països que no són un model de benestar. Hi ha ja 3 milions a Colòmbia, 1,5 milions al Perú... En total són ja 7,7 milions els que, segons les Nacions Unides, han votat amb els peus. Però la democràcia veneçolana (Edmundo González només ha demanat asil) no depèn d’Espanya, com sembla creure el PP. I mantenim relacions amb altres països amb dictadures. Només la coordinació de la UE amb altres països sud-americans (Brasil, Colòmbia) i els Estats Units podria tenir una incidència positiva. ¿Ajuda el soroll de Madrid?
S’insulten per Veneçuela. Però el pitjor és que tampoc arriben a cap acord sobre la immigració. A Ceuta, la policia marroquina va impedir l’entrada el cap de setmana a centenars de persones que havien sigut convocades per les xarxes socials i que es van concentrar a Castillejos, la veïna ciutat marroquina. L’actitud del Marroc és ja molt diferent i deu estar relacionada amb el canvi de la política espanyola respecte al Sahara. D’acord.
Però el contenciós sobre els 5.000 menors no acompanyats que estan "estancats" a les Canàries és inacceptable. El Govern no se n’ha de desentendre perquè les illes no poden continuar acumulant menes. I la falta d’acord amb el PP –sigui culpa de qui sigui– no és una raó sostenible. A més, el president Clavijo, un realista que governa amb el PP però que va permetre la investidura de Sánchez, se sent estafat pel Govern. Està bé que el president viatgi a la Xina per intermediar en els aranzels europeus al cotxe elèctric, però si no sap encarrilar una mica la crisi canària... I que el Papa hi vulgui anar per empatitzar amb el drama humanitari –com ja abans va fer a Lampedusa– no deixa en bon lloc Espanya. Ni Sánchez ni Feijóo.
L’acollida d’immigrants –vital per a l’economia europea– és un problema. L’Alemanya de Merkel va decidir el 2015 acollir un milió d’immigrants. Una opció encertada, amb riscos i molt criticada pels conservadors del seu partit. El drama és que el 2024 –després de diversos crims i la victòria de l’extrema dreta en dos estats de l’Est– el canceller socialista Scholz s’ha vist obligat a reinstal·lar temporalment les fronteres amb els països veïns. Una decisió que a més és una trava als acords de Schengen.
En dues setmanes, més de 30 persones han mort ofegades a l’intentar travessar amb petits bots el canal de la Mànega. ¡Són immigrants de molts països que ja estaven a la UE (França) i que es juguen la vida per anar a la Gran Bretanya!
La immigració és el gran desafiament europeu i el PSOE i el PP –que junts han votat Ursula von der Leyen per presidir la Comissió Europea– no poden no arribar a acords mínims. Això no és Veneçuela i aquí és inadmissible la barra lliure en la lluita pel poder entre els dos grans partits.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
