És i no és llegenda

La llegenda ho és i no ho és. No n’hi ha prou que algú proclami que un o altre en constitueixen una; massa fàcil. També es necessita que d’altres li neguin aquesta condició. Sense contrarietats res interessant passa. Recordo que mentre tots deien que Maradona era el millor del món, Maradona assegurava que el millor era el Trinche Carlovich, el qual poquíssims havien vist jugar. Què és una llegenda tampoc està clar. Allò que et converteix en una espècie de mite per a uns s’oculta darrere d’una fórmula secreta, impossible de desentranyar, com si sumessis dos números a l’atzar, i després multipliquessis el saldo pel teu nombre de cosins, i li restessis els anys que tenia el teu poeta favorit quan es va suïcidar, i l’elevessis al cub i li afegissis els quilòmetres que hi ha entre la Terra i la lluna, i tot això ho dividissis per la teva cançó favorita, i el resultat fos la data del teu aniversari; difícil de creure.

La llegenda depèn no tant de la llegenda, que també, com dels que jutgen que ho és o que no ho és. El personatge que l’encarna s’aprecia només sota certes condicions. No és inabastable, ni immaterial, però cal desitjar veure’l, o que quan te’n parlin, creguis religiosament el que t’expliquen, tot i que no n’hi hagi proves. En ocasions la llegenda ho és a posteriori perquè va morir i els seus admiradors la reivindiquen sense parar. Si tens fortuna, convius amb ella amb normalitat, com ens passa a alguns amb Rafa Cabeleira. Els que el coneixem ens rendim a ell quan el vam veure la primera vegada. Mai perd l’oportunitat de ser únic. La seva presència ho eleva tot. Quan se’n va, queda en l’aire el que va fer o va dir, revestit d’un geni exclusiu. Fins i tot el que fa malament. Perquè s’equivoca moltíssim, però quines equivocacions. No importa per qui estigui envoltat: alguns sabem que quan tots estiguem morts, si morim, de Rafa es dirà que ell era el bo de veritat, el que no va necessitar fer res a propòsit per demostrar-ho. En tenia prou amb existir per ser el millor; però això passarà en el futur. Tot i que en el present també és el millor.