El trist rècord de Girona
El Girona ha debutat a la Champions. Tota una fita, un rècord per a un club que ho ha aconseguit amb el pressupost més modest. Molts barcelonistes ens n’alegrem. Tot i que per ser honestos també ens alegrem de l’1 a 4 que li va endossar l’equip de Hansi Flick després de la clatellada de la passada temporada. I això no treu que un es tregui el barret davant Miguel Ángel Sánchez Muñoz, Míchel, no només pel que ha aconseguit si no per com es comporta el madrileny públicament. Per la seva afecció a la ciutat, al país, que també es demostra en la seva tossuda voluntat de parlar i expressar-se en català.
Girona enamora propis i estranys. Té una llum pròpia que il·lumina aquesta Costa Brava amb platges de somni, un Pirineu que frega els tres mil amb paratges com Ulldeter o Núria i aquesta tramuntana que escombra l’Empordà de Josep Pla que enlluernava Pasqual Maragall.
Té el seu aeroport, el segon de Catalunya. És, per situació geogràfica, la nostra autopista a Europa. Compta amb el que va ser el millor restaurant del planeta: el Celler de Can Roca. I va allotjar, en una cala de Roses, el Bulli de Ferran Adrià, l’alquimista que va revolucionar la cuina mundial i va fer enfurismar els francesos.
Just davant de Roses, a mar obert, a desenes de quilòmetres, es projecta el Parc Eòlic de l’Empordà, cosa que sens dubte –si es materialitza– seria una bona notícia i una contribució –el gra de sorra gironí– al combat contra el canvi climàtic en plena emergència. La meva admirada Girona seria encara més digna de reconeixement. Per això sorprèn tant aquesta mesquina oposició a treure profit de la poderosa tramuntana. Més perquè resulta que és l’únic territori català que no acull ni un molí de vent. Mentre Tarragona té fins a tres nuclears i conviu amb centenars d’efígies eòliques al costat dels seus pobles, dol veure com hi ha qui insisteix a mantenir Girona com l’únic territori de la península que no contribueix a substituir els combustibles fòssils. No hi ha excuses que valguin per a tanta aliança eco pija que saboteja la implantació de les renovables.
Que Girona sigui la província més independentista casa poc o gens amb el fet que sigui la menys sobirana en un terreny, l’energètic, que és capital al món modern. Però més enllà d’aquesta manifesta contradicció –es predica amb l’exemple– és desconcertant aquesta impertèrrita oposició a la implantació de les renovables. A l’estiu ens assabentàvem que a Das, a la Cerdanya, rebutjaven frontalment un diminut parc fotovoltaic de 2 MW de potència dels 1.600 MW en projecció a Catalunya. Ocupava només dues hectàrees, però va semblar "una animalada" al Consell Comarcal.
Les dades són demolidores. Girona produeix l’1,5% de l’electricitat de Catalunya mentre que Tarragona en produeix més del 70% del total, el 100% de l’energia nuclear i més del 60% de l’eòlica davant el zero de Girona. Pel que fa a la fotovoltaica –Das no és una excepció–, Girona també està al furgó de cua.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
