L’evolució de l’oci nocturn a Barcelona

Amb el confinament provocat per la pandèmia, molts establiments de concurrència pública, com les discoteques, es van veure obligats a abaixar la persiana. El nombre de locals a la ciutat de Barcelona per sortir a la nit s’ha reduït en els últims anys, però els que resisteixen –o han obert malgrat les traves administratives que remarca la patronal del sector– continuen comptant amb un públic fidel, gent jove i no tan jove amb ganes de reunir-se i, sobretot, de viure experiències reals més enllà de les pantalles.

El periodista Jordi Bianciotto repassa l’evolució de l’oci nocturn a la capital catalana en els últims anys i enumera novetats i tendències, com la presència de psicòlegs i punts lila en algunes sales i l’auge de les festes temàtiques o dirigides a col·lectius molt concrets.

Un dels locals emblemàtics de la nit barcelonina va ser Studio 54, que va revolucionar la nit en la Barcelona dels vuitanta i ara s’anomena Paral·lel 62. Un reportatge –amb versió interactiva a la web– repassa la història d’aquesta icona de la mà del seu històric discjòquei Raúl Orellana. "Va simbolitzar un canvi en la manera de sortir. Hi havia més sensació de llibertat, de poder fer qualsevol cosa i de vestir com volguessis", explica.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Els busques explosius

El suplement Entendre-hi més, per la seva banda, posa el focus en les explosions de milers de dispositius de comunicació dels milicians de Hezbol·là al Líban, un acte sense precedents que torna a posar sobre la taula l’amenaça d’una guerra regional al Pròxim Orient. L’acció centra les mirades cap al Mossad, al qual tant el Govern libanès com la milícia xiïta i els mitjans nord-americans consideren responsable d’un atac tan sofisticat. Involucrat en accions de gran envergadura, el Mossad ha sigut sempre inspiració per al cine, i a aquest apartat també dedica un espai el suplement dominical d’EL PERIÓDICO.