RES ÉS EL QUE SEMBLA

Cas Pelicot: les manades són culturals

Els machirulos, aquest reducte del masclisme que s’amaga darrere de l’anomenada guerra cultural, insisteixen a qualificar els crims masclistes com a obra de "monstres", éssers menyspreables afectats per algun tipus de patologia mental. Algun n’hi haurà. Però aquesta és una violència emparada per una sèrie de valors compartits, culturals, durant segles, que creaven un determinat model de masculinitat en el qual la dona era només o principalment un objecte sexual. El cas Pelicot el posa en evidència. Un home va organitzar durant dècades la violació de la seva dona, i potser de la seva filla, en mans de desenes d’individus mentre estaven drogades. Poques perversions poden superar aquests fets. És evident que Pelicot és un monstre afligit d’alguna important patologia mental. Però el masclisme explica l’inexplicable: ¿què pensaven aquests individus, aquesta manada que se senti al banc dels acusats, mentre violaven una dona amb la connivència del seu marit? No van ser ni un, ni dos ni tres. I no ho van callar durant hores o durant dies, sinó durant anys i anys. Només un element cultural com és el masclisme pot explicar que ho arribessin a considerar prou "normal" per fer-ho i ocultar-ho. Ni un penedit.

El feminisme s’equivoca, i molt, quan vol ser una ideologia. Genera una confrontació que no hauria de ser. Estem, com demostra el cas Pelicot, davant una violació sistemàtica dels drets humans, la defensa del qual ha de ser transversal a tots els demòcrates i no un element de confrontació i de polarització. És lògic que aquests últims nuclis de resistència de machirulos s’organitzin políticament. Moltes vegades són els mateixos que defensen els toros i el negacionisme climàtic. Però no s’ha de caure en aquesta trampa, el sentit comú mai pot ser ideologia i del que es tracta en el fons és que ningú consideri "normal", o normatiu com dirien els sociòlegs, el que és una violació dels drets humans.

Temes:

Drets humans

Inicia sessió 0 Comentaris