La crisi de Gaza escala al Líban

El Líban és un país amb una economia en coma, que no ha curat la ferida de l’explosió del 2020 al port de Beirut, està lluny d’haver resolt la divisió derivada de la Guerra Civil que va devastar el país entre 1975 i 1990, i té permanentment condicionat el funcionament de les institucions per la superioritat militar de Hezbol·là davant un Exèrcit regular molt minvat. L’alto el foc que va aturar la guerra del 2006 i va permetre instal·lar al sud del Líban una força d’interposició de les Nacions Unides va ser interpretat per les faccions més conservadores d’Israel com una derrota encoberta –els milicians de Hezbol·là van contenir el seu poderós Exèrcit– i una claudicació del primer ministre Ehud Barak davant la comunitat internacional. Els últims successos tenen per a l’extrema dreta que acompanya a Binyamín Netanyahu la categoria de reparació d’aquests afronts.

Dins d’aquesta lògica, són enormes els riscos d’extensió del conflicte. Israel disposa del suport incondicional dels Estats Units, de la superioritat militar que això li garanteix i de la comprensió d’Alemanya, que condiciona el paper de la Unió Europea a tot l’entramat. Però hi ha cada vegada més veus que temen que l’extensió de la guerra contamini la regió a través d’un efecte dòmino dislocador de què poden treure partit potències com Rússia i la Xina. En cas de passar tal cosa, el conflicte deixaria de ser regional i passaria a ser global, amb el mercat de l’energia seriosament compromès en els camps de batalla.

La seqüència d’esdeveniments dels últims dies, doncs, amenaça d’agreujar la crisi desencadenada per l’atac terrorista de Hamàs del 7 d’octubre i la resposta sense límits d’Israel, amb l’Iran a l’expectativa i un progressiu enardiment del carrer àrab, que troba a faltar en els seus líders una implicació més gran per detenir la matança. La nova fase pot arribar a comprometre l’enfocament moderat de la situació del president de l’Iran, Masud Pezeshkian, tot i que a la república dels aiatol·làs hagi prevalgut fins ara el propòsit d’evitar un enfrontament directe amb Israel sense deixar de sostenir Hezbol·là. Simultàniament, la mediació d’Egipte i Qatar, amb participació dels Estats Units, acumula decepcions i fracassos i permet dubtar que sigui factible a curt termini un desenllaç negociat i estable d’una crisi de nou desbocada.