Àgora

Pasqual Maragall i ‘El 47’

L’Alzheimer té noms i cognoms, amagats rere les xifres

3
Es llegeix en minuts
Pasqual Maragall i ‘El 47’

Fa uns dies es va estrenar la pel·lícula ‘El 47’. Es tracta d’un relat emocionant del barri de Torre Baró de Barcelona, que forma part de la història de la ciutat i de les persones immigrants que hi van arribar als anys 50-60. La pel·lícula reivindica la transcendència d’unes vides poc conegudes que van ajudar a fer créixer la ciutat, a millorar el país sencer, persones que tenen noms i cognoms, com el de Manolo Vital i la seva dona, Carmen Vila. Malgrat que el personatge d’un jove Pasqual Maragall que acompanya Manolo Vital en aquesta aventura forma part de la ficció –aquesta és la màgia del cinema–, sí que és cert que el Pasqual Maragall alcalde va anar a viure a casa d’en Manolo durant uns dies a finals dels anys 80 i que van mantenir una bona relació.

Complicitat duradora

El Manolo i el Pasqual eren dues personalitats singulars. Sabien el que volien i sabien com engrescar el seu entorn per aconseguir-ho. En això eren molt semblants i a partir d’aquí van teixir una complicitat duradora. Durant una temporada el pare va viure a una vintena de barris perquè no volia perdre el batec dels seus carrers i de les persones que hi vivien, volia seguir connectat a les seves vides i a la seva realitat. El pare considerava que només així podia ser un bon alcalde, a l’altura dels seus conciutadans. Aquesta pel·lícula és un reconeixement a les persones amb nom i cognoms que ens precedeixen i que han fet possible el que som.

El setembre, coincidint amb el Dia Mundial de l’Alzheimer, el 21 de setembre, també és el mes en què reclamem més visibilitat per aquesta malaltia, que, només a Espanya, acompanya gairebé un milió de famílies en el seu dia a dia i condiciona les seves vides.

A la Fundació Pasqual Maragall enguany volem recordar la identitat d’aquells que viuen amb Alzheimer, persones amb nom i cognoms, que es troben entre nosaltres amagades darrere una pila de xifres de prevalença i estadístiques, són també vides transcendents que no podem oblidar. Amb el lema L’Alzheimer té nom i cognom, enguany posem el focus en aquestes persones, i també en totes aquelles que vulguin sumar-se al projecte de la fundació. Celebro especialment aquesta campanya pel fet que se centra en la importància de treballar en equip, per les persones i amb les persones.

Des de la Fundació Pasqual Maragall tenim l’ambició de continuar investigant per aconseguir un canvi vital, convençuts de la nostra obligació de promoure la ciència puntera per arribar a un món sense Alzheimer.

Avui dia a Espanya hi ha més de 900.000 persones que viuen impactades per aquesta malaltia, i sabem que aquesta xifra es duplicarà en els propers 20 anys si no l’aturem amb més recerca i promovent un canvi social per combatre-la. Això ho podem fer gràcies a la generositat d’una base social de 88.000 persones, que creix dia a dia, i a la solidaritat de 3.000 participant en els estudis, que permet als investigadors seguir treballant. El compromís d’aquestes persones és un exemple que demostra una vegada més la importància del treball col·lectiu, i ens recorda cada dia el nostre compromís i responsabilitat envers totes elles.

Notícies relacionades

Tal com ens van ensenyar el Manolo i el Pasqual, per aconseguir grans canvis ens fa falta motivació, coneixement, estratègia i treball en equip. És així com es produeixen els canvis importants, en l’àmbit social i també en el científic. És important que no ho oblidem, perquè només així serem dignes de continuar treballant sota l’estrella del llegat del meu pare.

Et convido a formar part d’aquest canvi. Fes que el teu nom i cognom també comptin. I que no perdem mai el seu batec, ¡sisplau.