L’erràtica actuació de Junts

A les portes de la reordenació política que ha emergit del procés, molts ciutadans, i sectors econòmics rellevants, estaven a l’espera que Junts per Catalunya pogués tornar a ocupar aquest espai central, sense renunciar a la transmutació independentista que va experimentar l’antiga Convergència. Tant els resultats electorals, que van donar la victòria al PSC i van prendre la majoria a l’independentisme, com l’actuació del Suprem contrària a aplicar la llei d’amnistia al seu líder, han impedit que això fos possible en els terminis que imaginava Puigdemont. L’expresident continua a Waterloo, i Junts és la principal força d’oposició al nou govern presidit per Salvador Illa, però sense cap visible al Parlament. Aquesta doble anomalia explica, en part, l’actuació erràtica d’una formació que centra tota la seva acció política al Congrés dels Diputats. Disposa només de set diputats, molt lluny dels 16 que va arribar a tenir Convergència i Unió, però el seu vot va resultar decisiu per a la investidura de Sánchez. Això li confereix una temptadora posició de regateig permanent amb el Govern, que el pot portar a victòries pírriques, difícils d’entendre per gran part de l’electorat. Fins i tot pels qui recolzen Puigdemont, com es va veure la setmana passada amb la crítica de l’Assemblea Nacional Catalana al vot contrari a la llei de vivenda.

La situació de Junts no és fàcil, tenint en compte que Carles Puigdemont és, ara com ara, el seu principal actiu electoral. Això dificulta la predictibilitat de les seves actuacions i li impedeix construir una estratègia que no defineixi el partit només per la seva capacitat de fer caure Pedro Sánchez. Els seus set vots són una bala d’or, però tothom sap que aquesta opció és molt arriscada de jugar per a un partit que es presenta com el de l’independentisme irredempt davant les suposades concessions d’Esquerra Republicana. Hi ha moltes raons per criticar el Govern actual, però cap justificaria, per a gaires seguidors de Junts, precipitar l’arribada al poder d’una coalició integrada pel Partit Popular i Vox. Per assolir el seu objectiu, Junts no pot ser només el partit del no. Ha d’iniciar un recorregut llarg i pausat que el consolidi com la força central del centredreta català. El Congrés que celebrarà d’aquí un mes és una oportunitat per fer-ho.