De Ben-Gurion als busques

1

Es llegeix en minuts

Per què confiar en El Periódico

23 de setembre del 2024. 01:18

0 Comentaris

De Ben Gurion a los buscas de Hezbollah / EPC

Ben-Gurion va ser un personatge singular, carismàtic i controvertit. Des de molt abans de l’Holocaust, quan els progroms contra els jueus eren moneda habitual a l’Europa de l’Est, ja va pensar en la possibilitat que el poble jueu s’establís a Palestina, com a pàtria i refugi. Ell mateix s’hi va instal·lar i va fer de pagès al mig del desert, va lluitar contra el protectorat britànic i va encapçalar el moviment sionista. El 1945 va ser contundent en unes declaracions: "El sionisme no té com a missió salvar els jueus d’Europa, sinó salvar Palestina per al poble jueu". No era tan decisiva l’acollida dels supervivents del terror nazi com la pròpia voluntat israeliana de convertir Palestina en un territori propi, amb les estructures d’Estat (l’exèrcit, sobretot) que Ben-Gurion va contribuir decisivament a conformar. També va instituir, el 1949, un any després de la declaració d’independència, el Mossad, un servei de coordinació de les activitats d’intel·ligència que va anar derivant cap a una agència d’espionatge i intervenció directa. Ja sabem que l’antiterrorisme beu de les mateixes fonts que el terrorisme, la consecució d’objectius a través de la implantació del terror. El Mossad, al llarg de la història, ha protagonitzat accions arriscades i amb resultats satisfactoris, com la captura d’Adolf Eichmann a l’Argentina, o com l’operació que va alliberar ostatges a l’aeroport d’Entebbe. I episodis nítidament criminals, molts, com ara la indiscriminada revenja pels atemptats dels Jocs Olímpics de Múnic, que va durar més de vint anys. O com ara (suposadament: deixem-ho aquí) aquesta homicida història rocambolesca dels cercapersones i els walkie-talkies contra Hezbollah. "Si jo fos un líder àrab", va dir Ben-Gurion, "mai no arribaria a un acord amb Israel; ells només veuen una cosa: hem arribat aquí i hem robat el seu país". Admetia que tot es pot oblidar, però no pas avui, no pas ara. "Per tant", afegia, "cal mantenir-se forts i mantenir un poderós exèrcit". Aquest és l’argument, el fil de la història. La sang s’imposa.