Brussel·les
Comissaris i democràcia europea
La presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, ja ha fet pública la composició del Col·legi de Compromissaris i les responsabilitats que tindran cada un els pròxims cinc anys. Entre ells, la vicepresidenta del Govern espanyol i ministra de Transició Ecològica i Repte Demogràfic, Teresa Ribera, que està cridada a ser una de les vicepresidentes executives de la Comissió a càrrec de la cartera de Transició Neta, Justa i Competitiva i de Competència. Aquest és el pas previ a ser aprovat per part del plenari del Parlament Europeu i abans del 31 d’octubre, que és quan expira el mandat de la Comissió sortint. Cada candidat s’haurà de sotmetre a l’escrutini de les comissions parlamentàries vinculades a la seva àrea de responsabilitat, cosa que no es pot considerar un mer formalisme, ja que de vegades, com va passar el 2019, alguns candidats, els de França, Romania i Hongria, van ser rebutjats. És un procés rellevant políticament perquè en aquestes audiències es dirimeix la idoneïtat dels candidats, es dona conèixer el programa específic dels futurs comissaris i aquests assumeixen els compromisos davant la institució representativa que n’ha d’avalar el nomenament.
Es tracta, per tant, d’un moment de vital importància des del punt de vista de la legitimitat democràtica per al particular sistema polític que és la Unió Europea perquè és a través d’ell l’Executiu comunitari obté la confiança del Parlament. En el debat a Espanya, però, just la mateixa setmana que el Govern ha presentat el Pla d’Acció Democràtica, el que ha destacat el Govern és que Espanya no havia tingut mai una representació a tan alt nivell, la qual cosa no és certa, o que Ribera era la primera dona espanyola a ostentar un lloc de tanta responsabilitat, que tampoc ho és. Espanya ha tingut diversos vicepresidents de la Comissió, tots ells socialistes: Manuel Marín, Joaquín Almunia i Josep Borrrell. I també una vicepresidenta del PP, Loyola de Palacio. Això ha sigut recordat ràpidament per les files d’aquest partit. Una discussió, però, sens dubte de poca volada que ha enfosquit la veritable significació de l’elecció d’una nova Comissió, de l’acord que ho ha fet possible i de la seva rellevància per al futur d’Europa.
Notícies relacionadesPedagogia sobre la UE
Els resultats de les eleccions europees han fet possible la contenció de les formacions obertament euroescèptiques i les forces sobre les quals tradicionalment s’ha sustentat el projecte europeu, socialdemòcrates, conservadors i liberals, han conservat la majoria i ara continuen governant Europa. Per això, tenint en compte que el PSOE i el PP són aliats tant al Parlament com en l’Executiu comunitari, resulta absurda la polèmica entorn de Ribera. Els dos partits, de testificada vocació europeista, han d’aprofitar l’ocasió per fer honor a aquesta fama fent pedagogia sobre la Unió i contrarestant les crítiques de dèficit democràtic. No en va, l’elecció dels compromissaris és un dels moments culminants de la democràcia europea, i massa vegades és percebuda com a excessivament llunyana per part de la ciutadania europea. Hi són a temps.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
