Envelliment
L’últim vals
rjulve28740116 barcelona 18 02 15 sociedad tercera edad jubilados pension190130142021
"El primer dia que vaig haver de netejar-li el cul al meu pare, em vaig mentir dient-me que era igual que quan li netejava al meu fill. Però no. No és el mateix". Aquest podria ser el retall d’una conversa repetida en milers de llars, de grups d’amics o de col·legues. I, a més, és una veritat com un temple. Perquè canviar-li els bolquers a un nadó suposa la cerimònia joiosa de cuidar-se d’algú amb tot el futur per escriure; fins i tot es pot obviar l’olor de merda. Però haver de posar el bolquer a una persona gran és arreglar-lo per a la pròrroga; això que en bàsquet anomenen els minuts escombraria. I, és clar, tampoc les converses desprenen el mateix aire. Perquè no és igual compartir amb joia l’última monada –o l’última mala passada– del més petit de la casa, que passar llista a les xacres d’algú que ja enfila la porta de sortida. Pedro Simón, que fa honor a la definició de periodista com a explicador d’històries, acaba de publicar Los siguientes, l’última pota d’una trilogia de novel·les dedicada a la família.
La frase que encapçala aquest article és, en realitat, el començament del seu llibre. Explica la història –tantes vegades repetida– del dilema que es planteja, en aquest cas a tres germans, quan un pare, viudo per a més senyals, comença a flaquejar. A Espanya hi ha gairebé un milió de persones de més de vuitanta anys i la xifra continua augmentant perquè cada vegada vivim més temps. Per això resulta imprescindible plantejar, en l’esfera pública i també en la privada, com gestionar la vida d’un col·lectiu tan ampli i tan majoritàriament desvalgut, ja sigui a nivell físic o mental. Cal agafar aquest toro per les banyes per raons socials, econòmiques i morals. I per respondre a la gran pregunta quan estiguem ballant l’últim vals: si haurem tractat amb dignitat als que abans ens van donar tant, o si ens haurem comportat com autèntics fills de puta. Aquesta és almenys la prova que han de superar –i així ho verbalitzen– els protagonistes de la novel·la. Poques vegades m’ha semblatt tan encertat un títol perquè, efectivament, som els següents.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
