La tribuna
La pulsió autoritària
Ningú ha de donar instruccions al legislatiu, on resideix la sobirania nacional, i si es prescindeix del Congrés només queda el recurs al decret, i una cosa és governar i una altra de molt diferent estar al govern
Democràcia és més que votar, és complir la Constitució, respectar la divisió de poders i mantenir els drets i llibertats individuals que tant han costat aconseguir
Últimament, observo en la nostra política alguns tics autoritaris que em semblen preocupants. El primer va ser quan en una reunió interna del seu partit Pedro Sánchez va dir que pensava aguantar en el govern "amb o sense suport d’un poder legislatiu que ha de ser més constructiu i menys restrictiu". Em preocupa perquè sona a Nicolás Maduro, dit sigui sense ànim de molestar, perquè ningú ha de donar instruccions al legislatiu, on resideix la sobirania nacional, i perquè si es prescindeix del Congrés només queda el recurs al decret, i una cosa és governar i una altra de molt diferent estar en el govern, que és el que passa quan no s’aconsegueix aprovar els pressupostos o legislar.
El segon ha sigut l’aprovació pel Consell de Ministres de l’anomenat Pla d’Acció per la Democràcia, un batibull ideat per Pedro Sánchez després que es coneguessin acusacions contra la seva dona. Entre objectius bons com la reforma de la llei de secrets oficials, n’hi ha d’altres de preocupants com l’enunciat pel mateix president d’enfrontar-se "a la desinformació, a aquesta màquina del fang,", i defensar "una democràcia que està sent assetjada per aquestes campanyes de desinformació i de notícies falses, pressions a periodistes, corrupteles d’alguns que, en fi, tenim tots en ment". És curiós perquè aquesta mateixa setmana David Alandete, que va ser subdirector d’El País, ha revelat que va rebre una trucada del mateix Sánchez pressionant-lo per canviar una portada que no li agradava. Per desgràcia, això d’escriure les portades des d’un despatx no és res nou, perquè ja ho va fer José María Aznar quan el matí dels atemptats de l’11M va trucar personalment als directors dels principals diaris per dir-los amb total seguretat que havia sigut obra d’ETA. A mi em sembla que la llibertat de premsa és molt important i que més que protegir els polítics dels periodistes, el que ens hauria de preocupar és protegir els periodistes dels polítics.
El tercer és ocultar la veritat per no admetre la dada objectiva que en una ambaixada d’Espanya s’hagi pressionat Edmundo González, president electe de Veneçuela segons el Parlament Europeu, perquè reconegués la victòria de Nicolás Maduro després d’una descomunal tupinada. I a sobre es va deixar que els esbirros que l’havien pressionat filmessin l’escena com a prova. L’ambaixador d’Espanya mai hauria hagut de permetre-ho. Una ignomínia per a Albares. ¿Ha tingut alguna cosa a veure el desaparegut Rodríguez Zapatero en aquesta vergonya? Més que atrinxerament es troba a faltar una rendició de comptes transparent.
Alguns creuen que democràcia és votar cada quatre anys i entremig fer el que els convé al marge del que van prometre durant la campanya electoral, sense donar explicacions, i devem ser bastant desmemoriats perquè els funciona bastant bé. Democràcia és més que votar, és complir la Constitució, sotmetre’s a l’imperi de la llei, respectar la divisió de poders, no interferir en el treball del legislatiu o en la independència del judicial, és transparència, mantenir els drets i les llibertats individuals que tant han costat aconseguir, des de la de premsa i informació a les de reunió o de religió, la igualtat entre els espanyols… Perquè elegim els nostres governants perquè administrin la cosa pública i no perquè se n’apoderin en benefici propi.
La nostra democràcia té defectes com la deslleialtat d’alguns partits amb la Constitució que vam votar tots, les llistes tancades, la falta de rendició de comptes, governar en benefici del partit i no dels electors, el sectarisme i la polarització que impedeixen acords transversals en benefici de tots, la falta d’un Senat que actuï com a cambra de representació territorial… Són aspectes que cal millorar, però el que s’ha d’evitar sobretot és el menyspreu al ciutadà i la temptació autoritària que prolifera en el nostre entorn amb personatges com Trump, Netanyahu, Erdogan i Orbán, que sembren el terreny per a la tasca que s’han imposat dictadors com Putin o Xi de desmuntar l’ordre geopolític dominat pel capitalisme democràtic liberal.
Hem d’estar vigilants quan veiem una cosa que no ens agrada. I tenir el valor de denunciar-ho. La democràcia té defectes, però continua sent el millor que s’ha inventat fins ara per corregir-los i governar-nos.
