Un altre Estatut, no, sisplau

1
Es llegeix en minuts
Pedro Sánchez

Pedro Sánchez / ALBERTO ORTEGA / EUROPA PRESS

El debat sobre la proposta catalana per reformar el sistema de finançament autonòmic no va començar bé. Deixar el relat en mans d’Esquerra té costos. El PP la pot rebutjar sense despentinar-se per venir de qui ve a ulls de molts dels seus electors. Junts en té prou amb doblar l’aposta en la mateixa frase que la menysté. El PSC i el PSOE estan sols davant un repte herculi. Pedro Sánchez poca cosa pot dir fins que el PSOE converteixi en programa la seva aposta federal en el pròxim congrés del partit. Salvador Illa és un corredor de fons que no esprinta en els primers quilòmetres. En l’entrevista concedida a EL PERIÓDICO ha mirat de convertir un debat territorial en un debat ideològic. No hi ha comunitats enfrontades sinó dos models: el de la prosperitat només per als rics i el de la prosperitat compartida, concepte que serveix tant per a les persones com per als territoris. Illa no dona puntada sense fil i, a diferència de Sánchez, quan fa un pas és perquè ja sap quin serà el següent. Illa demana transparència i racionalitat, qualitats poc habituals en els debats territorials a Espanya i a Catalunya.

Sense ànim de ser malastrucs, als catalans ens convindria molt que amb aquest assumpte no passés el que va passar en la reforma de l’Estatut del 2006: subhasta entre Junts i Esquerra, compromís ambigu del president del Govern ("recolzaré l’Estatut que surti del Parlament"), calvari en la tramitació, pacte in extremis a canvi de la governabilitat, abandonament dels compromisos en els tribunals, recollida de firmes del PP, tensió de les costures de la Constitució i revés judicial. El fracàs de l’Estatut, també per imprudència catalana, no és l’única ni la principal causa del desvari independentista. Però hi va ajudar, i molt. Sobretot perquè va enfilar la política autonòmica per la via de la frivolitat fins a avui mateix, la màxima expressió de la qual és Díaz Ayuso. Illa no és Maragall, però no queda clar que Sánchez no sigui Zapatero.