Religió

Un cas d’impotència

1
Es llegeix en minuts
Un cas d’impotència

Deia l’escriptor César Vallejo en un poema memorable que ell havia nascut un dia que Déu estava malalt. I és que Déu té dies dolentíssims, cosa que no és gens estranya si pensem que els seus representants a la Terra estan, sense excepció, completament perduts: els que no persegueixen l’homosexualitat condemnen el sexe recreatiu o prohibeixen a les dones mostrar el seu rostre i la seva melena i fins i tot els arrenquen i llencen a les escombraries el clítoris, una de les manifestacions més sorprenents i boniques de la natura. ¿Com no ha d’estar malament Déu, pobre? ¿Com no ha d’estar malament amb aquest panorama de comercials porta a porta, entossudits a anunciar la fi del món per a dimecres vinent? Una fi del món plena d’horror, per cert, que a Déu, tot bondat, mai li passaria pel cap. ¿Com no ha d’estar malament el Déu dels cristians, no cal dir el dels jueus (fixin-se en el que està passant a Gaza) o el dels islamistes, quan ens parlen d’un Totpoderós brutal, que detesta la seva pròpia obra d’art com un mal novel·lista les seves novel·les? Déu té un cos diplomàtic que és un desastre i una direcció de recursos humans realment insuportable.

Notícies relacionades

Ateus

Déu, segurament, preferiria que els seus delegats a la Terra fossin ateus, però els ateus estem molt ocupats defensant-nos dels seus ambaixadors, dels seus cònsols o procònsols, fins i tot dels seus capellans de poble, que, quan no amenacen amb la ceguesa l’onanista, retrunyen des del púlpit contra l’eutanàsia tan pietosa i benèfica per al moribund. Aquí no hem oblidat que Déu, o el seu aparell mercantil, va estar quaranta anys sostenint Franco o que el papa Pius XII, per dir-ho de manera pietosa, va guardar silenci davant les atrocitats perpetrades per Adolf Hitler. Ho sento, Déu (em permetràs que et tutegi), tu pots ser un paio formidable, però pica la cresta al cercatalents que s’encarrega de la teva selecció de personal perquè, certament, no pot estar bé del cap. Dit això, et confesso que reso cada dia, però ja no per aquesta calamitosa humanitat, sinó per tu, impotent per salvar-la dels teus predicadors.