Ceuta, l’altra emergència migratòria

Si Canàries fa mesos que viu una situació límit per l’arribada massiva d’immigrants des de les costes africanes, sent, com és, aquesta ruta atlàntica la més llarga i perillosa per accedir a territori espanyol, Ceuta, a tan sols 200 metres nedant de la població marroquina de Castillejos, viu amb l’ànima en suspens els recents intents d’arribada multitudinària de joves magribins i amb el convenciment que aquestes temptatives es repetiran en un futur immediat. Hi ha una convocatòria a través de les xarxes socials per a dilluns vinent, similar a la que va portar milers de nois a intentar creuar nedant a la platja del Tarajal el dia 15. Llavors, va ser la gendarmeria marroquina, que va desplegar 5.000 agents a la regió de Tetuan, la que va impedir, a pals i sense cap mirament, que aquests milers de persones creuessin a Ceuta. En territori ceutí, també hi va haver un important desplegament de la Guàrdia Civil, que manté allà des d’aleshores nombrosos agents de les unitats especials antiavalots, ajudats per un helicòpter de la Policia i drons de vigilància.

La situació geogràfica de Ceuta la fa especialment vulnerable a les possibles allaus migratòries. Els que volen arribar allà nedant només han d’esquivar un espigó d’un parell de centenars de metres. Per a ells és molt més difícil esquivar les forces policials dels dos països que llançar-se al mar i bracejar durant una estona. Des de començament d’any han arribat més de 2.000 immigrants irregulars, la majoria nedant, cosa que se suma a les recents marees humanes que miren d’arribar a una població que compta amb poc més de 83.000 habitants. S’entén, per tant, que els ceutins visquin amb temor el que alguns veuen com una amenaça. És comprensible també que les seves autoritats reclamin a l’Estat una ajuda que fins ara ha sigut sempre insuficient i que no pot reduir-se al bloqueig policial. Ceuta necessita també recursos per atendre els que arriben i afrontar el reallotjament a altres llocs de la Península.

No és una qüestió que tingui una solució fàcil, com s’està demostrant a tots els enclavaments del món desenvolupat sensibles a les onades d’immigrants. La tensió migratòria al Marroc augmenta exponencialment. Cada vegada més joves es van concentrant a la regió marroquina de Tetuan, la que envolta Ceuta, on s’està vivint una situació d’inestabilitat, amb risc d’esclat, similar a les que van donar lloc a la Primavera Àrab, segons els experts. Són persones que en molts casos no han sobrepassat l’adolescència i que viuen en la pobresa i la desesperació per l’absència total d’expectatives de futur. I no són només marroquins. En l’últim intent es van ajuntar a Castillejos algerians, tunisians i fins i tot sirians. Fa anys que parlem de les ajudes al desenvolupament dels països d’origen sense que aquestes s’acabin de concretar, siguin insignificants o tinguin cap efecte. Es mantenen allà les raons econòmiques, sociològiques i d’incompliment dels drets humans que empenyen aquests joves a emigrar, convençuts que a Europa tindran una vida millor. Tot i que això els suposi morir en l’intent. El cementiri musulmà de Ceuta, on reposen centenars dels que no van aconseguir el seu objectiu, dona fe d’això.