Editorial
ERC ha de digerir els resultats
El que és realment important del debat obert a ERC és la política que la formació republicana pensa defensar
Els resultats electorals no sempre expliquen les tensions que pateixen els partits polítics. Amb tot, quan aquests són francament adversos, com li va passar a Esquerra Republicana de Catalunya el passat 12 de maig, la digestió sol durar i, de vegades, esclata en una crisi la magnitud de la qual té relació amb el temps en què el malestar ha trigat a manifestar-se. Alguna cosa d’això els passa als republicans després de perdre gairebé un terç dels vots i passar de 33 a 20 escons al Parlament. L’aspre conflicte que ha esclatat entre l’actual secretària general, Marta Rovira, i l’expresident del partit Oriol Junqueras no pot entendre’s sense aquests antecedents. Tot i que hi intervenen altres factors, personals i polítics, que compliquen encara més la possibilitat d’un acord en vigílies del Congrés del partit previst per al pròxim 30 de novembre.
Al fort retrocés en vots que va experimentar ERC s’hi va afegir la pèrdua de majoria absoluta de l’independentisme i la victòria dels socialistes catalans. Que Junts per Catalunya, la principal competència d’Esquerra en el camp independentista, augmentés en tres diputats el seu grup parlamentari, i que arribés al Parlament Aliança Catalana, que competeix pel mateix electorat des d’una posició més conservadora i xenòfoba, van acabar d’amargar la festa als republicans. Actuant amb responsabilitat i fugint d’eleccions anticipades que els podien resultar encara més contràries, la direcció, encapçalada per Rovira, va facilitar l’elecció del socialista Salvador Illa com a nou president de la Generalitat, a canvi d’una promesa de finançament singular per a Catalunya. Mentrestant, tot indica que la processó anava per dins entre la militància i nombrosos quadres del partit. Intuint aquest malestar, Junqueras va dimitir com a president, es va apartar de les difícils decisions que els republicans havien d’adoptar al Parlament i al Congrés dels Diputats i va anunciar la seva intenció de tornar a presentar la seva candidatura a la presidència al novembre. Durant gairebé tres mesos, Junqueras va recórrer en silenci les comarques i els pobles on ERC té el gruix de les seves bases. La lamentable existència d’una organització B dins del partit, suposadament creada per la direcció actual per portar a terme campanyes contra adversaris de la mateixa organització, ha donat a l’expresident una carta significativa, que li va permetre carregar la setmana passada contra Marta Rovira, davant més de 1.500 seguidors.
Les seves dures acusacions semblen haver trencat els ponts d’una reconciliació amb la candidatura auspiciada per Rovira. Ningú nega la gravetat dels fets i en aquest sentit, és positiu que la direcció hagi promès als militants, tot i que tard, arribar fins al fons d’aquest episodi vergonyós. Malgrat tot, el que és realment important del debat obert és la política que ERC pensa defensar. Ho és per a Esquerra i per a la societat catalana, tenint en compte que parlem d’un partit que ha governat la Generalitat i que va recolzar la investidura de Pedro Sánchez. Un partit gairebé centenari com ERC no pot centrar el seu congrés en un debat intern. Ha d’abordar els problemes del país i definir una política i una estratègia per al futur, una vegada liquidat el procés.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
