Saber-se de Lloret per damunt de tot

Costa entendre la mala fama que té Lloret com a referent turístic. La ciutat suma prou bagatge històric i cultural per prevaler entre altres poblacions costaneres. No obstant, la imatge construïda al seu voltant, basada en la borratxera i el vandalisme, té una força en el relat contra el qual és difícil lluitar. Un titular amb el nom de Lloret, que a més té pocs caràcters, junt amb una història violenta i de desordres té lectura assegurada.

És cert que, durant anys, Lloret va viure d’un tipus de turisme eixelebrat que no satisfeia les ambicions de confort de molts lloretencs. Les fases per les quals ha passat aquesta població han sigut molt convulses. En contra del que es creu, els turistes van aparèixer als anys 20 del segle passat, amb la construcció de les primeres residències d’estiueig. Després va arribar la guerra, la fam dels anys 40, als 50 els primers barcelonins adinerats descobreixen la localitat i als 60 els estrangers.

És clar que Lloret ja tenia una història. A les seves drassanes, ara desaparegudes, s’hi van construir a principis del segle XIX una gran part dels vaixells que feien les rutes transatlàntiques a l’Havana o Montevideo. Això explica la quantitat de mansions construïdes pels indians, fills de Lloret que se’n van anar pobres a fer les Amèriques i van tornar rics. S’imposa una visita al Museu del Mar de la localitat.

I és que, mentre el segle XIX va dignificar aquest lloc amb espais fàcilment promocionables en la tipologia de turisme actual (els Jardins de Santa Clotilde, la Casa Museu Can Font, el monestir de Sant Pere del Bosc o el cementiri d’indians), el segle XX el va sumir en una rutina de la qual els costa sortir. I no perquè no ho intentin.

Fa més de 15 anys que Lloret mira d’explicar-se com un destí cultural i gastronòmic. No obstant, l’estiu passat hi va haver una manifestació, és just dir que amb molt poca gent, en què es reclamava el final "de l’incivisme, de la inseguretat, de la brutícia i el soroll". Es va autoqualificar com una manifestació que no anava contra el turisme, una novetat, però sí amb una exigència: "Que es facin complir les ordenances de civisme".

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Ara Lloret ha començat una campanya per promocionar altres aspectes positius de la seva oferta. Ho fan el regidor de turisme, Frederic Guich, i la gerent de Lloret Turisme, Elizabeth Keegan. Busquen tota l’originalitat possible. Fins i tot han arribat a un acord de col·laboració amb la Fundació Alícia perquè els ajudin a fer de la ciutat un referent de gastronomia sana. S’han inventat un segell dirigit al públic familiar, Little Foodies, amb una alimentació sana per als nens que vol superar el famós menú infantil de macarrons i carn arrebossada, i inspirar-se en els productes mediterranis. És una idea.

Però el repte més important és que els lloretencs se sentin de la seva ciutat. Així, la campanya realment important és la que diu que "diguin el que diguin, soc molt de Lloret". Un curiós detall. No conec cap lloretenc que no se senti profundament de Lloret. No obstant, no ho sabien.