Por de tot

En moltes de les seves variants, la por és gairebé un joc. No passa de petit núvol blanc a sobre del teu cap. Com que les grans pors, les que no et deixen avançar, ho són cada vegada més, quan en desenvolupes una de petita gairebé la disfrutes. La ment és una fàbrica de preocupacions fantasmals i inimitables, que ningú més que un mateix pot compartir, i potser entretenir-s’hi. No poques vegades esdevenen obsessions que, lluny de superar-se, es cultiven. Es tornen companyia. Qui no desitja sentir-se especial en un moment donat, tot i que sigui a través d’una tribulació. A la seva manera, són font de riquesa. Esperem de nosaltres mateixos fer un grapat de coses a la nostra manera, i allà es troben també els camins pels quals arribem a experimentar sobresalts, inquietuds, nerviosisme.

Em vaig posar fa uns dies a recollir petites pors i en mitja hora em van sortir la por d’anar al banc, de fer cua, de comprar kiwis (per l’imprevisible sabor que puguin tenir), de mudar-se, de no mudar-se, d’oblidar-se de regar les plantes, de regar-les massa. Por que el missatger arribi amb el paquet just quan surts a fer un encàrrec, de no recordar com es diu algú que coneixes. Por, per descomptat, que les coses vagin bé i que una bona ratxa només pugui ser seguida per la teva ruïna. Por de tornar a fumar, que no soni el despertador, tot i que també que soni.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Por de no recordar l’aniversari de la teva parella. Por de necessitar urgentment un lampista, un electricista, un manyà. Por de despertar-se amb gana en un hotel a mitja nit. Por que el telèfon soni a les 5.45 hores, que s’espatlli l’ascensor amb tu a dins, i no perquè siguis claustrofòbic, sinó perquè t’entrin ganes de pixar. Por de l’aigua freda. Por de relliscar a la banyera. Por que se’n vagi la llum i hagis de posar en hora el forn, el microones, la cafetera elèctrica... Por d’arrencar costa amunt en un semàfor. Por de tenir cap. Por que un dia el cap siguis tu. Por que t’ofereixin molts diners per fer una cosa que odies. Por de dir que no, de dir que sí, de dir ja ho veurem. Por d’arribar tard als llocs.

Por d’oblidar una cosa importantíssima quan fas la maleta, d’arribar a l’aeroport sense DNI, de caure per unes escales i que et vegin, de sortir sense paraigua, de sortir amb paraigua, que te’l robin. Por de quedar-te sense bateria, de perdre les claus, de deixar-te-les al pany per dins, que no t’agradi el llibre que ha escrit un amic, que el Madrid guanyi la Champions. Por de passar per la duana, que et demanin que obris la maleta i que hi trobin deu quilos de cocaïna que no són teus. Por d’acabar en una presó estrangera. Por de punxar tres vegades en el mateix viatge (em va passar). Por de participar en un col·loqui i que tinguis els pantalons trencats i et surti un ou sense adonar-te’n (li va passar a un amic). Por de trobar-te una pesada. Por que la pesada siguis tu, així que ho deixarem aquí.