Educació
Una universitat sense llibres
No es fomenta l’amor pels llibres, sinó el tràfic de fotocòpies o arxius digitals, i així, a poc a poc, ens tornem tots més idiotes
El campus de Manresa y Vic de la Universidad de Vic - Universidad Central de Catalunya (UVic-UCC)
Tots associem ingènuament la universitat amb els llibres, com un binomi indivisible. Doncs ja ens podem anar traient aquest tòpic del cap. Perquè una epidèmia devastadora recorre les nostres universitats i una bona part de les del món: els professors han deixat progressivament d’exigir la lectura de llibres complets, els alumnes ja no els llegeixen i la universitat ja no els prescriu. ¿I com se suposa llavors que es transmet el coneixement en la institució més alta que vetlla per la seva difusió? Doncs, tot i que sembli mentida, les matèries s’imparteixen majoritàriament a través de tota mena de fragments: PDF d’un capítol, quatre pàgines d’un article, dues parts d’un llibre, exemples d’una revista, i trossos diversos de tota mena de publicacions. Les assignatures s’ensenyen a través d’un Frankenstein de trossos múltiples, consumits, en el millor dels casos, en una carpeta d’anelles muntada en una reprografia vulgar i, en el pitjor dels casos, a la sinistra pantalla d’un ordinador. A tot estirar, la lectura d’un llibre pot ser optativa i és freqüent sentir més d’un professor dir: «Si no teniu temps de llegir, no passa res».
Si l’abolició del llibre ja seria de per si una aberració en qualsevol grau científic, és directament un insult que s’hagi imposat en les carreres de lletres, en les quals la plaga dels PDF, com un virus mortal, està a punt d’aniquilar definitivament aquesta espècie en extinció que anomenem llibre. N’hi ha comptadíssimes excepcions, herois docents que posen com a condició per a un examen la lectura d’un llibre, que s’atreveixen a demanar una lectura completa i no parcial. Fa pocs mesos, un grup de grans intel·lectuals, encapçalats per Margaret Atwood, van firmar el denominat Manifest de Ljubljana, en el qual reivindicaven la importància capital de la lectura i de «la comprensió de textos complets» davant el creixement dels nous formats digitals. Des de fa ja molts anys, a la universitat s’ha anat instal·lant la funesta idea segons la qual no fa falta llegir llibres sencers, i que els alumnes no tenen temps per fer-ho. Atemorits per la moda que els estudiants avaluen els professors, aquests tenen por de molestar-los, i ja se sap que, per a alguns, no hi ha res més molest que t’exigeixin llegir un llibre. El resultat de tota aquesta barrabassada és que la comprensió lectora escasseja, no es fomenta l’amor pels llibres, sinó el tràfic de fotocòpies o arxius digitals, i així, a poc a poc, ens tornem tots més idiotes. Cal preguntar-se si els rectors, degans i altres responsables de les nostres universitats estan orgullosos que, al temple del saber, els llibres estiguin desapareixent en favor dels PDF, foscos arxius al núvol, enllaços fantasma i, en el millor dels casos, fotocòpies pedestres. Avisats estem. Després no val posar-se les mans al cap quan vegem com es redueixen els índexs de lectura o l’informe Pisa ens situa a la cua d’Europa. Per acabar de degradar una societat, no hi ha millor idea que fomentar una universitat sense llibres.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
