La Xina amarra l’Àfrica
El continent africà és escenari d’una pugna d’interessos
La Xina, principal soci comercial de l’Àfrica des de fa 15 anys, va reunir a primers de mes a Pequín dirigents dels 54 països del continent i els va prometre una nova pluja de milers de milions per finançar infraestructures, energia verda, agricultura i minerals crítics. En contrapartida, els va deixar clar que compta amb els seus vots a les Nacions Unides, el G-20, els BRICS i qualsevol altra institució internacional en la qual la Xina vulgui exercir la seva influència.
A l’acabar la guerra freda, l’Àfrica va caure en l’oblit d’Occident i l’imperi del centre, assedegat de matèries primeres per al seu desenvolupament, va iniciar una penetració que ha canviat la faç del continent amb megaprojectes de trens, carreteres, ports, aeroports i telecomunicacions, a més d’explotacions mineres i energètiques. Connectivitat i extracció han sigut les claus de la cooperació sinoafricana.
L’Àfrica és un component essencial de la gran estratègia de la Franja i la Ruta, la nova ruta de la seda, amb què la Xina pretén reforçar-se al món i donar sortida a la infinita producció de les seves fàbriques. Les tensions geopolítiques que han portat els EUA i els seus aliats a imposar aranzels a nombrosos productes xinesos empenyen els fabricants xinesos a buscar mercats alternatius com l’Àfrica, que cap al 2050 serà el principal motor laboral global, amb un terç de la joventut mundial.
A la cimera del Fòrum de Cooperació la Xina-Àfrica, Pequín va assignar 51.000 milions de dòlars per a préstecs i inversions en el continent negre i va confirmar la tendència de concentrar-se en projectes petits pròxims a la població, com els d’agricultura, manufactura, industrialització, digitalització i energia verda. També va instar les empreses xineses –més de 5.000 d’assentades a l’Àfrica– a associar-se amb firmes i governs africans per mitigar els riscos i va anunciar que canalitzarà més diners a través de les institucions financeres multilaterals africanes per a la promoció del comerç i les pimes.
La Xina vol convèncer els seus socis que, al contrari que les potències colonitzadores, promou un desenvolupament mutu. Defensa, davant l’hostilitat d’Occident, una aposta pels països africans per impulsar una governança global suposadament més justa i inclusiva. Els EUA, no obstant, veuen amb mals ulls aquesta estratègia, que permet a la Xina apropiar-se de bona part dels minerals crítics existents a l’Àfrica, com el 72% de les exportacions de cobalt, el 58% de les de manganès i el 28% de les de grafit, tres elements clau en la fabricació de bateries per a cotxes elèctrics i sistemes d’emmagatzematge d’energia.
Els EUA acusen la Xina de neocolonialisme i d’atrapar els països amb "la trampa de deute", però un estudi de la Universitat d’Oxford del 2022 afirma que aquesta narrativa forma part de la rivalitat estratègica entre Washington i Pequín, perquè la major part del deute africà està en mans de forquilles occidentals privades. Entossudit a contrarestar la influència xinesa, s’ha compromès a finançar una línia fèrria que connecti el port angolès de Lobito i la República Democràtica del Congo, a fi de millorar les xarxes logístiques de les mines de coure i cobalt. La UE també ha multiplicat les seves inversions africanes.
No hi ha dubte que Pequín ha despertat l’adormit interès de Washington i Brussel·les cap a l’Àfrica, però arriben tard. Tot i que moltes de les antigues colònies es deixen estimar per Orient i Occident, la majoria se senten maltractades per les condicions que els van imposar per accedir a crèdits i ajuda el desenvolupament i s’inclinen per la política xinesa de no ingerència en els assumptes interns i de situar el desenvolupament com el primer dels drets humans.
Notícies relacionadesA més, la Xina, que té a Djibouti la seva única base militar fora del territori, s’ha compromès a exercir un paper actiu en la seguretat de l’Àfrica. Per fer-ho, augmentarà la cooperació i l’entrenament militars.
Gairebé amb la mateixa població que la Xina, l’Àfrica s’ha convertit a l’escenari de la gran pugna de Pequín en defensa dels seus interessos, i amb aquests els del Sud Global. Segons els experts, el 2063 el continent negre serà la tercera economia mundial. Si els EUA no ho impedeix, aleshores la Xina haurà superat aquest país.
