¿Hem trencat?
En la llarga vida de les relacions, de vegades trencar significa "s’ha acabat", i de vegades, "potser continua". Una parella no deixa de ser una història de certeses enllaçades a dubtes. Recordo el missatge que fa anys un amic, després de discutir amb la seva nòvia la nit anterior, li va haver d’escriure al despertar, molt astorat: "¿Ahir vam trencar?". En la biografia de la humanitat no sempre una ruptura significa inevitablement, invariablement el final, després del qual no hi ha res, tret d’un nou començament, amb nous rols, propòsits, expectatives. Sí, moltes vegades, obvi. Una relació en barrina arriba a un punt en el qual no hi ha res al davant. T’has de girar, i llavors contemples el decorat dels bons i els mals moments. No hi ha res més que el que ja va passar, així que les parts es distancien, es ressituen, etcètera. Diguem que el final no és un joc, sinó una cosa que implica que el que existia s’ha acabat veritablement.
Però, moltes altres vegades, la ruptura t’empeny a un laberint, com en les pàgines dels passatemps, que no tanca la possibilitat de desembocar, després d’un itinerari erràtic, on s’era. Et vas moure, vas pegar voltes, et vas perdre, vas tenir por, i llavors et vas trobar una altra vegada al principi. El món canvia, la vida muda a tota hora, i el diccionari es reinventa, perquè, en cas necessari, el final equivalgui al començament. Explico això perquè una amiga ha tornat amb la seva parella, amb la qual prèviament havia trencat i s’havia reconciliat, i ja abans d’això la història s’havia acabat i havia tornat a començar diverses vegades.
El final d’algunes relacions és un ventall de possibles continuacions del que un dia va néixer com una història d’amor definitiva. Moltes relacions s’acaben i llavors comencen per una altra via, o per la mateixa, fins que s’acaben una altra vegada, sense descartar que allí just cristal·litzi una altra repetició. Els finals oberts no representen un patrimoni de la ficció; la realitat ho anticipa tot. Algunes vegades, veient com ens vinculem als altres, es pot treure la conclusió que cada vegada hi ha més relats sense principi, nus i desenllaç: tot és continuació.
