La cambra fosca del 17A
L’habitació dels terrors infantils, la foscor poblada de monstres i un buit àvid de víctimes. Actualment poques llars tenen espais cecs, però continuen existint racons de la por. Territoris invisibles on habita la vulnerabilitat. On els murs de la realitat s’esquerden i la fantasia de l’atrocitat es cola per les escletxes.
El Govern ofereix a Junts desclassificar documents del CNI sobre el 17A. "No hi ha cap inconvenient", afirmen ara, després de negar aquest gest durant anys, així es podrà demostrar que el "CNI no hi va tenir cap participació". Sens dubte, cal celebrar qualsevol exercici de transparència. No tant que una mesura d’aquesta envergadura s’hagi pres en un mercadeig d’estira-i-arronses per sostenir la legislatura.
Notícies relacionadesEn un calc roí de l’11M, el 17A també ha sigut terreny abonat per a tota mena de conspiracions. Algunes han brollat de la dificultat d’acceptar la realitat. Especialment, a Ripoll i en alguns familiars de les víctimes. D’altres han sigut impulsades per interessos d’alguns independentistes, que van veure l’oportunitat d’afegir una línia més a la llista de greuges d’Espanya. Una línia perversa: la possibilitat que l’Estat estigués darrere dels atemptats.
La figura de l’imam de Ripoll –confident del CNI- resulta una peça clau per a la teoria de la conspiració. S’especula amb la seva supervivència, mentre que ha sigut negada de manera categòrica pels Mossos. Els atemptats s’han investigat àmpliament per la policia, també pel periodisme (excel·lent la feina d’Anna Teixidor). Però ¿per què afrontar la informació quan es pot jugar amb les fantasies més terrorífiques? Des de Junts (no únicament, però sí de manera constant) s’ha intentat convertir Espanya en la cambra del terror per a Catalunya. El seu afany és pitjor que irresponsable, és cruel per a les víctimes i sinistre per a la convivència. La desclassificació dels documents sobre el 17A és una mesura important de responsabilitat democràtica, no hauria de ser el premi a una infàmia.
