Creixement amb reformes

L’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) es va afegir ahir a les revisions a l’alça de les previsions de creixement de l’economia espanyola. Si dimarts el Govern ja va pronosticar una pujada de tres dècimes més per a aquest any –del 2,4% previst fa uns mesos al 2,7%–, l’organisme econòmic dels països desenvolupats va millorar encara més les previsions respecte a les que va formular al maig, a l’estimar un creixement del 2,8% per a l’any en curs, un punt més que el que va anunciar fa quatre mesos. La conclusió que se’n deriva és que, entre les grans economies europees, Espanya és la que presenta una perspectiva més favorable, si atenem al feble creixement que preveu l’OCDE per a Alemanya (0,1%, a prop de l’estancament) i França (un 1,1%). Els pronòstics tampoc són dolents per al gran maldecap de l’economia durant els últims dos anys: l’organisme amb seu a París anuncia un creixement dels preus a Espanya al voltant del 2,1%, en línia amb les previsions per al conjunt de l’eurozona.

No obstant, en l’informe de la tardor publicat ahir, l’OCDE també recomana cautela a determinats sectors. Així, en l’àmbit monetari i tot i assumir que els bancs centrals abaixaran els tipus d’interès durant els pròxims 15 mesos –fet que pot fomentar un augment del dinamisme en el consum i la inversió–, encara no es pot abaixar la guàrdia en el control de la inflació. Però, sobretot, l’organisme incideix en les importants dificultats pressupostàries que afronten els governs dels països desenvolupats, com a conseqüència del creixement del deute i de l’augment de la pressió de despesa derivat de l’envelliment de la població, cosa que fa que l’OCDE demani noves reformes.

És cert que, en el cas espanyol, tal com s’apunta des del Govern, el creixement dels últims anys i el que es preveu a curt termini ha generat un augment important dels ingressos fiscals, fet que ajuda a complir els criteris de deute i de dèficit públic exigits des de Brussel·les. I que la bona evolució de la inversió i del consum mitjà per llar –encara sense arribar als nivells d’abans de la pandèmia, com assenyala el Banc d’Espanya– augura un creixement notable, que es pot traduir en un descens de l’encara elevada taxa d’atur, si atenem a paràmetres europeus.

Però, precisament, aquesta relativa bonança s’hauria d’aprofitar per emprendre reformes estructurals sempre pendents en l’economia espanyola. Sigui per corregir un mal endèmic, com el de la baixa productivitat, que dificulta que ens equiparem en renda per càpita als països europeus centrals, probablement per dependre en excés de sectors productius que demanen mà d’obra intensiva, com el turisme, sigui per garantir el sosteniment del nostre sistema de pensions, cal tenir present que ja ha entrat en l’edat de jubilació la generació espanyola més nombrosa, la dels nascuts entre el 1958 i el 1975, de manera que això suposarà l’augment de la quantia per destinar a prestacions de jubilació, cada vegada més elevades. Per tant, el Govern pot estar satisfet pel creixement que pugui venir, però sense oblidar les reformes necessàries per mantenir el benestar a llarg termini.