Va ser llest Salvador Illa, ja exercint de president, convidant el temps enrere proscrit Jordi Pujol a Palau. És un gest magnànim que rehabilita la malmesa figura de l’expresident, a qui en algun moment va semblar que els seus excompanys pretenien convertir en el seu particular Sareb, com el banc dolent que es queda tots els actius tòxics. Els que es volien treure de sobre tant sí com no un partit acorralat pels casos de corrupció, fins al punt que al seu dia fins i tot va renunciar a les sigles –mutació rere mutació– per sortir del greuge.
A més de magnànim, el d’Illa també és un gest d’un gran calat polític, si del que es tracta és d’ampliar el seu espai electoral més enllà d’una conjuntura concreta. El PSC va tocar fons amb els 16 diputats de l’avui ambaixador a París, Miquel Iceta. Corria l’any 2015 i el PSC es dessagnava. Nou anys més tard, amb Illa al comandament, el PSC no només ha igualat el resultat de Pasqual Maragall el 2003. És que ho fa governant a Barcelona amb Collboni i a la totpoderosa Diputació amb Lluïsa Moret. A més de comptar amb la matriu a la Moncloa.
Viacrucis d’ERC
Notícies relacionadesTot i que, això sí, amb una enorme fragilitat. Collboni disposa ara mateix de 10 regidors de 41, tot i que l’última enquesta li dona un resultat a l’alça. L’alcalde de Barcelona segueix a l’espera d’ERC a la capital de Catalunya, una situació que no es resoldrà fins que ERC surti del seu particular viacrucis. I aleshores, a saber. Precisament, Collboni ha fet aquests dies de mestre de cerimònies del president Illa a la Mercè.
Illa té davant de si una enorme oportunitat per prendre en solitari el carril central de la política catalana. Ho facilita una ERC en hores baixes i en plena batalla interna i el món de Junts, que viu captiu dels alts i baixos i capricis de Puigdemont, que segueix a la seva prioritzant les fuetades als republicans per aconseguir l’hegemonia indepe a costa d’una majoria del país. Puigdemont és molt més nacionalista que nacional i això el porta per un sender més estret, en detriment d’un espai central a mercè d’Illa. Si Illa es pren seriosament allò del finançament i assumeix sense complexos la defensa del català com va fer Montilla, els 42 diputats d’avui poden ser 50 en la pròxima ocasió.
