Quina llàstima
Observo amb sorpresa l’escassetat de manifestacions públiques que agraeixin l’existència del sexe. No hi ha a penes lloes al clau dels diumenges al matí, abans que es despertin els nens, ni al dels adúlters o adúlteres, practicat en pisos prestats o en hotels, ni al clau rutinari, tot i que estimulant, dels matrimonis cansats de si mateixos, ni al de mitja tarda, a la cuina o al rebedor, un pim-pam. Tampoc llegeixo gaires manifestacions de gratitud a les pol·lucions nocturnes ni a l’onanisme urgent dels lavabos, ni a la pansexualitat que recorre el cos de vegades després de l’esgotament genital. Comprenc el malestar que proporciona la sospita que es folla sempre per a un altre, no sabem qui, però tot i així les engrunes que ens deixa aquesta pràctica posseeix, a més del seu valor en si, un valor afegit que hauria de ser objecte de més converses. No llegeixo editorials sobre el sexe ni sento tertúlies radiofòniques sobre el sexe ni veig telenotícies sobre el sexe. Com a molt, algunes bromes no sempre de bon gust, algunes grolleries insuportables, algunes insinuacions descorteses, tosques, rudes, brutals.
Ens parlen molt de l’Ibex 35, ja veus tu. ¿Quanta gent se sent concernida per aquest Ibex? A mi m’importa una figa. Poca gratitud, molt poca, cap a les llengües que, al llarg de la vida, s’han introduït a la teva boca o cap a les boques a les quals s’ha introduït desesperadament la teva. A falta de versions, es multipliquen les perversions sexuals de les quals parlen els diaris i la tele, perquè moltes cursen amb dolor, i el dolor sí que és una notícia.
¿A quins negociats s’amaguen els poetes que haurien de parlar sobre el que són capaços d’executar uns dits hàbils (fins i tot matussers) als baixos propis o de l’altre? ¿A què esperen per recomanar als adolescents i a les adolescents que no facin cas del diccionari, segons el qual, el penis és l’"òrgan que serveix per orinar i copular", i la vagina, el "conducte muscular i membranós que s’estén des de la vulva fins a la matriu"? Si només fossin això, Déu meu, ¿quin interès tindríem als gustosos penis i a les saboroses vagines? És una llàstima, en fi, que el sexe només sigui actualitat quan, com els trens, descarrila.
