Europa en decadència

La decadència europea es deu a diversos factors interrelacionats. En les últimes dècades, els Estats Units i la Xina han consolidat el seu lideratge gràcies, sobretot, a la innovació tecnològica, inversions estratègiques i polítiques industrials efectives. Un dels problemes principals és la pèrdua de productivitat. Si bé els EUA i la Xina han impulsat sectors d’alta tecnologia, Europa s’ha quedat enrere: només quatre de les cinquanta principals empreses tecnològiques mundials són europees. A més, un 30% de les start-ups europees valorades en més de mil milions de dòlars es van traslladar als EUA entre el 2008 i el 2021, atretes pel marc regulatori i la capacitat de finançament americans.

La manca d’innovació és un altre factor crític. Tot i comptar amb bons sistemes educatius i de recerca, Europa no ha aconseguit traduir aquests actius en avenços tecnològics significatius. El 2021, les empreses europees van invertir 270.000 milions d’euros menys en recerca i desenvolupament que les nord-americanes, especialment en sectors com la intel·ligència artificial i la indústria, dominats pels EUA i la Xina. A més, la dependència d’Europa de proveïdors externs, com el gas rus i matèries primeres crítiques de la Xina, posa en risc la seva seguretat energètica i industrial en un context de tensions geopolítiques.

La transició energètica, tot i els seus beneficis a llarg termini, també afecta la competitivitat europea. Els preus de l’energia a Europa són molt més alts que als EUA i la Xina. Altres factors inclouen regulacions laborals rígides que dificulten l’adaptació tecnològica i econòmica, així com una fiscalitat elevada i fragmentada. Aquesta fragmentació del mercat únic europeu perjudica la capacitat de les empreses per competir globalment. Com va dir Konrad Adenauer, primer canceller de la República Federal d’Alemanya: "La història ens ensenya que Europa només pot existir si està unida".

Davant aquesta situació alarmant, Draghi proposa un pla ambiciós que inclou una inversió addicional de 800.000 milions d’euros anuals, finançats per fons públics i privats. Aquesta inversió es destinaria a reforçar l’R+D, eliminar barreres reguladores i crear un marc normatiu que incentivi la innovació. Draghi també proposa ampliar la integració del mercat energètic europeu per reduir costos i garantir un subministrament més segur i sostenible. El pla inclou, a més, un increment de la inversió en defensa, considerant els riscos geopolítics actuals.

Notícies relacionades

Impostos locals: de Madrid a Pamplona

El plebiscit sobre Junqueras

Les propostes de Draghi representen un pas necessari per evitar que Europa continuï perdent competitivitat. No obstant això, la implementació del pla presenta reptes importants, com la coordinació entre els estats membre, el finançament de les inversions massives i la superació de les barreres reguladores. És crucial que Europa adopti una governança més àgil i flexible i asseguri que els fons es gestionen correctament per assolir els objectius previstos.

En definitiva, les propostes de Draghi ofereixen un bon full de ruta per revitalitzar l’economia europea, però només seran efectives si s’acompanyen dels recursos necessaris, d’una millor governança i coordinació entre els estats, i de reformes que redueixin la burocràcia. No obstant això, Europa s’enfronta a un problema afegit: els estats líders d’Europa (Alemanya i França) estan en hores baixes, atrapats per importants problemes interns. Però, com ha advertit Emmanuel Macron, president de França: "Si Europa no es reinventa, serà cada cop més irrellevant en l’escenari mundial". Europa encara és a temps de revertir aquesta situació, però cal actuar amb decisió i unitat.