Parlem de sequera

Encara que la sequera es va oblidant després d’un final d’estiu plujós i un inici de tardor passat per aigua, la realitat és que les solucions que les institucions públiques van oferir quan es van veure forçades a començar amb les restriccions d’aigua, a base de dessalinitzadores amb costos energètics enormes, van ser decebedores i no fan augurar un futur esperançador si tornem a quedar-nos sense aigua.

Per si els estranya que un penalista parli d’aquestes qüestions, explicaré que fa més de tres dècades que he tingut l’honor de defensar l’Agència Catalana de l’Aigua i els seus directius i responsables en l’àmbit penal en multitud de procediments penals, amb resultats satisfactoris per a tots. Això explica que tingui un coneixement profund dels problemes de l’aigua al nostre país i que em preocupin molt les circumstàncies excepcionals que van portar a dictar el darrer decret de sequera.

És per això que he rebut amb gran satisfacció l’anunci del nomenament de l’enginyer Josep Lluís Armenter per a la màxima responsabilitat en el si de l’autoritat hidràulica catalana. Es tracta d’un tècnic molt competent que tenia, dins d’Agbar, precisament, la responsabilitat de coordinar les actuacions del pla de sequera d’Aigües de Barcelona, raó per la qual pot ser la persona idònia perquè, des de l’Agència Catalana de l’Aigua, s’impulsi per fi una política que solucioni definitivament el problema endèmic de sequera a Catalunya.

Segur que el nou director sap perfectament que des de l’ACA històricament sempre s’ha considerat com a única solució per als problemes de sequera la connexió, d’una manera o d’una altra, de les conques hídriques del nostre país. De fet, com tothom sap, ja s’han fet diversos intents, frustrats, de connexió, el més important dels quals va ser l’intent de transvasament de l’Ebre a Barcelona, que es va veure frustrat quan al maig del 2008, després de fer rogatives a la Mare de Déu de Montserrat, va començar a ploure d’allò més.

Per això, i amb tots els estudis tècnics que calgui, que a l’ACA se n’han fet un munt, demanem al nou director in pectore que es prengui aquest problema tan important per al país com l’objectiu central del seu mandat, i que aconsegueixi de les autoritats competents, les que manen de veritat -el primer, el president de la Generalitat-, que es prenguin aquest gravíssim problema com el prioritari d’aquesta legislatura i dotin l’ACA dels mitjans necessaris per resoldre’l definitivament, fugint de les solucions fàcils i estúpides, com les dessalinitzadores, que potser aconseguirien abastar d’aigua en períodes de sequera, però ho farien posant l’aigua al preu del caviar.

Autoritat hidràulica

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Sé perfectament les dificultats polítiques que genera al territori afrontar el problema de l’aigua. Si hom busca el vot fàcil a les Terres de l’Ebre, difícilment es pot assumir des del Govern una política seriosa i justa de transvasament. Exactament el mateix passa a Girona, on el transvasament del Ter, que es remunta a la dictadura, sempre ha estat qüestionat, en l’actualitat més encara des del temporal Gloria. Tot això justifica encara més que l’autoritat hidràulica de Catalunya elabori amb tota urgència un Pla de Gestió de la Conca Fluvial de Catalunya que contempli, definitivament, la connexió entre les conques i que garanteixi per sempre evitar els problemes de sequera a Catalunya.

La clarividència, en la política, mai ha consistit a solucionar els problemes greus a curt termini, ben al contrari, són les autèntiques solucions als problemes d’un país les que a la llarga donen a un dirigent la raó i, per tant, les corresponents rendes electorals. Per això em permeto demanar al nou president de la Generalitat i al nou director de l’ACA que no es deixin temptar pels cants de sirena de les solucions fàcils al problema de la sequera. Com vaig dir al Govern d’Espanya quan vaig demanar els indults, solucionar aquella situació havia de ser rendible. No em vaig equivocar llavors i tampoc ho faig ara.