2
Es llegeix en minuts
Policies al servei de tothom

Policies al servei de tothom

La seguretat s’ha convertit en una de les principals preocupacions dels ciutadans de Catalunya. Així ho posen de manifest tant els últims baròmetres del Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat com l’Enquesta de Serveis Municipals 2024 de Barcelona que acaba de fer-se pública al sondeig de Gesop per a EL PERIÓDICO publicat aquesta setmana. Per això no sorprèn que una de les primeres iniciatives de Núria Parlón, la nova consellera d’Interior, per millorar la seguretat a Catalunya sigui el pla director de les policies locals que ha sigut elaborat per consens i que pretén millorar la coordinació de les diverses policies existents a Catalunya, en particular les que depenen de les administracions catalanes i tenen competències en matèria de seguretat ciutadana.

Aquesta necessitat sorgeix de la peculiar situació que viu Catalunya en matèria de seguretat per l’amalgama de cossos i de funcions. Dels 947 municipis existents, 218 tenen policies locals, que sumen un total d’11.580 agents municipals, als quals cal afegir els 455 vigilants municipals en aquelles poblacions que no compten amb policia pròpia. Però és que a més existeix també un potent cos de Mossos d’Esquadra format per més de 17.000 agents present a tot el territori, més de 3.000 efectius de la Guàrdia Civil i gairebé 3.000 de la Policia Nacional, tot i que aquests dos últims cossos no tinguin competències en matèria de seguretat ciutadana.

Totes les policies locals depenen dels ajuntaments i, tenint els diferents municipis mides i característiques molt diverses, donen lloc a l’existència d’uns cossos de seguretat singulars en funció de la idiosincràsia de cada població. Algunes s’han vist abocades a assumir tasques de seguretat ciutadana en detriment d’altres funcions més pròpies de la policia local com policies de proximitat, com són la regulació del trànsit o l’assistència a les escoles. Però tot i l’heterogeneïtat, totes les policies locals es distingeixen pel coneixement dels seus respectius municipis, per la seva proximitat física en la gestió de les situacions d’emergència i per les dificultats compartides per gestionar situacions delictives que no distingeixen les delimitacions municipals.

Tot i que ja existeixen elements aglutinants com els mateixos Mossos d’Esquadra, el telèfon 112 que trasllada les trucades d’emergència a les unitats destinatàries i una formació conjunta a través de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya, el pla de la conselleria pretén reforçar la coordinació i cooperació entre les diferents policies, per exemple millorant l’accés a les eines informàtiques i proporcionant dades que nodreixin un sistema de seguretat comuna i es proposa avançar, respectant l’autonomia local, en els homogeneïtzants protocols d’actuació i en una imatge comuna per mitjà de la unificació d’uniformes i logotips. L’increment del control polític del funcionament dels cossos de policia local és també positiu mentre impliqui posar el seu funcionament al servei dels interessos generals al marge de dinàmiques endogàmiques, si no viciades. Millorar l’eficiència de les policies locals només ha de tenir com a conseqüència millorar la seguretat ciutadana.