Impostos locals: de Madrid a Pamplona
De pagar anualment en impostos 1.001 euros a pagar 435 euros. Aquesta és la diferència entre viure i ser propietari de vivenda a Madrid o ser-ho a Pamplona. La capital d’Espanya, governada pel PP des del 1991, és la ciutat d’Espanya on els seus habitants paguen més impostos municipals de mitjana. La capital navarresa, considerada entre les ciutats amb més nivell de vida de l’Estat i per la qual han passat alcaldes de gairebé tots els colors polítics, és on els seus ciutadans paguen menys. Per dalt, darrere de Madrid, el podi dels més pagans el completen els barcelonins, els tarragonins i els gironins. Per baix, després de Pamplona, els ciutadans que menys taxes locals paguen són els de Jaén, els de Badajoz i els de Càceres.
És una de les principals conclusions de l’informe sobre fiscalitat local que acaba de presentar el Consell General d’Economistes i que suma, a més de l’IBI, l’impost més representatiu; l’impost d’activitats econòmiques (IAE), el de vehicles (IVTM) i el d’obres (ICIO), entre altres taxes. Al pas que anem, només falta pagar impostos per respirar i caminar.
La prolixitat de l’informe serveix per evidenciar que les diferències de fiscalitat no només incumbeixen les competències de cada comunitat autònoma (des del tram autonòmic fins a la sobirania per crear impostos propis, on Catalunya lidera tots els rànquings), sinó que afecten els nivells més locals. Contra el que podria semblar, tampoc hi ha una relació directa entre que a més preu de la vivenda, més alts siguin els impostos locals. Pamplona, que també és la ciutat que paga menys IBI urbà, és la vuitena capital de província més cara d’Espanya, un rànquing que lidera Sant Sebastià, l’IBI de la qual per habitant és així mateix dels més baixos.
Notícies relacionadesA diferència del que passa quan cal incorporar en algun lloc la societat d’una empresa, on la fiscalitat sí que sol importar, cap ciutadà es dona per assabentat del que pagarà en impostos locals fins que no li arriben les factures del seu ajuntament. Amb això, hi ha una excepció que afecta la matriculació de cotxes de lloguer i de la qual s’han aprofitat al llarg dels anys petits municipis com Patones i Las Rozas de Puerto Real a Madrid i Aguilar de Segarra i Rajadell a Barcelona, amb impostos de matriculació molt per sota de la mitjana.
La llibertat d’actuació fiscal dels ajuntaments no es pot entendre aïlladament. Les diferències de recaptació són aclaparadores entre poblacions similars i gairebé no existeixen sistemes d’auditoria i transparència que permetin categoritzar el nivell dels serveis públics que financen aquests impostos. L’informe del consell qualifica d’"arcaic" el sistema fiscal local i demana que la reforma del finançament autonòmic s’ampliï als municipis. No es pot deixar escapar l’oportunitat.
