Rebaixada la tensió electoral per la falta, en principi, de comicis a curt termini, el sondeig del GESOP per al PERIODICO i els diaris del grup Prensa Ibérica, registra el desgast que Pedro Sánchez i el seu Govern continuen patint entre els seus votants com a conseqüència de la seva precària majoria al Congrés que el fa dependent tant de Sumar com d’una amalgama de partits entre els quals destaquen Junts, Esquerra i el PNB. A aquesta dinàmica des de juliol del 2023, s’hi ha sumat ara l’acord amb ERC per al finançament singular de Catalunya per convertir Salvador Illa en el primer president constitucionalista després d’una dècada de governs independentistes. Hi cal sumar la situació de bloqueig legislatiu al Congrés en què Junts no n’ha tingut prou amb la llei d’amnistia per garantir l’estabilitat parlamentària i pressupostària del Govern.
No és fàcil saber al cent per cent quins elements de l’acció governamental erosionen més la imatge del president i del seu partit, però la investigació judicial sobre les activitats professionals de la seva dona apareix a l’enquesta com un dels elements de desgast així com l’enrevessada gestió migratòria.
Segons el sondeig, si se celebressin ara eleccions, Feijóo guanyaria un altre cop les eleccions i podria ser president, aquesta vegada sí, perquè amb el suport de Vox superaria els 180 escons. És un panorama confortable per al líder del PP ja que no es preveu una majoria alternativa. Potser és aquesta possibilitat més accessible la que l’estigui portant ara a allunyar-se del to aspre d’Ayuso i a canviar de temàtica, per acostar-se als problemes de les classes mitjanes. L’ascens dels populars i la caiguda de les expectatives dels socialistes farien inviable la permanència del PSOE en el Govern, ni tan sols en coalició amb altres grups. És cert que Sánchez està demostrant, fins ara, una capacitat de supervivència política sorprenent, degut segurament a aquesta capacitat de resistència de la qual ell fa gala, però també que encara és capaç de mobilitzar l’electorat d’esquerres davant la hipèrbole que utilitza la dreta per atacar-lo.
En ocasions, semblaria fins i tot que són el PP i Vox els que acaben despertant cert votant socialista, crític moltes vegades amb el president. Només el pròxim congrés del PSOE apareix en l’horitzó com una oportunitat per revitalitzar el partit i els electors. Però la sort no dura per sempre.
Ara mateix, el líder socialista es troba en una situació delicada perquè no té garantida l’aprovació dels Pressupostos de cara a l’any 2025. Ja va prorrogar l’any passat els del 2023, així que podria encadenar dos anys sense renovar-los. Ell insisteix que aquest fet no li impedeix continuar governant, però la imatge d’un president en mans d’ERC i Junts, sobretot, de Puigdemont, als quals fa concessions que molts consideren intolerables, és un factor de desgast del qual li serà complicat sortir victoriós. Sánchez ho sap. Com sap també que, tot i que el CIS de Tezanos digui una altra cosa, els sondejos no l’acompanyen com per llançar-se a un avanç electoral, perquè el més probable en aquest moment és que perdés. Davant d’aquesta situació, o hi ha Pressupostos o hi haurà un agònic final de legislatura. Duri el que duri.
