L’asimetria en el tracte a Israel
Aviat farà un any de la brutal incursió de milicians de Hamàs a Israel que va acabar amb l’assassinat de més de 1.200 persones –la majoria, civils– i el segrest de 253 israelians, molts dels quals han mort en mans dels terroristes o segueixen sota el seu poder. Aquesta acció atroç va provocar una contundent resposta d’Israel amb l’objectiu d’acabar amb Hamàs. Des d’aleshores, els seus atacs a Gaza han provocat molts morts, més de 40.000 segons les dades que ofereix Hamàs –que és qui proporciona la informació del que passa allà–, milers de ferits i desplaçats, i una gran devastació que ha desembocat en una greu crisi humanitària com a conseqüència de la falta d’aliments i la proliferació de malalties.
No obstant, i malgrat que Israel està actuant en legítima defensa, i tot i que inicialment va rebre múltiples mostres de suport, les conseqüències de la guerra de Gaza han generat a Occident (i, en particular, a l’esquerra) una creixent hostilitat envers Israel, a qui s’acusa d’estar cometent crims contra la humanitat i d’estar perpetrant un genocidi. A Espanya, sense anar més lluny, els partits d’esquerres han reivindicat la ruptura de relacions amb Israel, cosa que inusitadament han formalitzat les universitats públiques, trencant relacions amb institucions universitàries israelianes.
La posició crítica amb Israel per la seva responsabilitat en el drama humanitari que viu Gaza resulta comprensible. Però el que no ho resulta tant és que totes aquestes veus ignorin de manera sistemàtica fets per ajudar a contextualitzar la posició israeliana. Començant perquè Hamàs és un grup terrorista que governa i controla Gaza, cosa que inclou subministraments de tot tipus, que utilitza la seva pròpia població com a escuts humans i oculta els seus arsenals a sota d’edificacions d’ús civil. És un fet que, d’acord amb l’article 19 de la convenció de Ginebra, implica per exemple que la protecció als hospitals acabi quan s’utilitzin per cometre actes perjudicials per a l’enemic, convertint-se així en objectius militars, i que continua retenint més d’un centenar d’ostatges des del 7 d’octubre. Per no esmentar que l’objectiu fundacional de Hamàs és l’establiment d’un Estat islàmic, una cosa que resulta incompatible amb la defensa de drets humans.
Notícies relacionadesPer tot això però amb els de tots, es troba a faltar una crítica a Palestina, en general, i a Hamàs, en particular, una crida a alliberar els ostatges, deposar les armes i deixar d’atacar indiscriminadament Israel amb míssils.
És possible que l’absència de crítiques es degui a la creença que a una democràcia com és Israel se li pot i se li ha d’exigir més que a un estat que es podria considerar canalla. Però també és possible que aquestes crítiques selectives, en realitat, només siguin una manera d’emmascarar atàviques pulsions antisemites.
