Barcelona s’independitza del cotxe

Aquestes dades xoquen amb el sorprenent comunicat que va fer públic fa uns dies el RACC, en què demanava que no es construeixin més carrils bici segregats, amb l’argument que l’actual xarxa urbana de bicicletes està "infrautilitzada" i que primer cal aconseguir que "s’omplin". Curiosament, el mateix baròmetre del RACC es desmentia a si mateix, perquè constatava que només el 9% dels enquestats pot completar els seus recorreguts en un espai per a la bici de principi a fi. L’enquesta municipal ja ho contradiu, perquè posa de manifest que el que vol el barceloní són menys cotxes i més bicicletes, que és el mateix que dir que demana reduir les infraestructures per a l’automòbil i augmentar-les per al ciclisme o els patinets. I és que, per molt que es distorsioni la realitat, cal seguir amb el ritme previst de creixement d’espai públic per als ciclistes. El comunicat del RACC ha sigut fins i tot contestat per l’actual Govern de la ciutat, fins ara excessivament caut, que ha declarat que "continuarem fent nous carrils bici". I és que, malgrat certes pulsions retrògrades i interessades, Barcelona no pararà la revolució que es va emprendre fa anys, que transcendeix la bicicleta i té a veure amb l’ús de l’espai públic. Per molt que una minoria cada vegada més petita no ho vulgui assimilar, agafar el cotxe per anar a comprar uns pantalons a pocs quilòmetres de casa és un acte cada vegada més friqui i difícil d’entendre, ja que cada vegada es reduirà més el seu ús per a emergències, persones gran i, per descomptat, discapacitats. Barcelona és una ciutat que ha d’eixamplar les seves voreres per als que volen caminar i ampliar l’espai per als que volen pedalar. No és només un problema de mobilitat sinó de salut pública i de gestió de l’espai comú. S’entén l’emprenyament dels que cada dia es passen més hores col·lapsats, però perquè ells arribin a temps d’altres no ens hem de veure forçats a respirar fum brut.