Ciència i mirada profunda

Lluís Reales Guisado va morir aquest dilluns de manera sobtada als 62 anys. Amb ell se’n va un periodista científic de mirada profunda, un activista cultural entregat, un professor estimat i un home generós. La ciència i el periodisme científic a Catalunya li deuen molt.

Llicenciat en Ciències de la Informació a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), va ser mà dreta de Vladímir de Semir en el suplement Ciència i Salut de La Vanguardia, que va acabar dirigint el 1996 i el 1997. "El suplement va ser un espai de col·laboració entre científics i periodistes, una escola que va consolidar la disciplina del periodisme científic", afirma De Semir, que qualifica Reales de "gran persona i gran periodista". El 1990, Reales va ser un dels fundadors de l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC).

Reales va ser també pioner en la digitalització del periodisme. El 1993, va ser autor del primer article documentat sobre el fenomen internet publicat a la premsa espanyola. El 1995, va ser membre fundador del Grup de Periodistes Digitals i del capítol català de la Internet Society. "Vam ser dels primers a tenir correu electrònic al diari", recorda De Semir.

A partir del 2001, Reales va dirigir una sèrie de programes en l’acabada de crear Betevé. Durant gairebé 10 anys va estar al comandament d’Einstein a la platja. Vaig treballar amb ell, va ser un dels meus primers mentors i a qui li dec molt, en aquest programa únic en el panorama de la divulgació. Allà, el Lluís va desplegar sobre la ciència una mirada refinada, culta, sensible i oberta. Lluny de la divulgació de tons apujats, Einstein a la platja explorava històries humanes, controvèrsies i perspectives de futur.

"Era un professional curiós, molt atent a l’impacte de la ciència en el món contemporani", recorda Joan Tapia, que va ser qui el va fitxar per a Betevé. A aquest programa el van seguir Respira, un programa dedicat a la psicologia, Deuwatts, novament sobre ciència, i la sèrie d’entrevistes diàries Terrícoles, fins al 2019. Reales també va dirigir la revista Medi Ambient. Tecnologia i Cultura de la Generalitat, entre 1992 i 2014, i va col·laborar amb el diari El País entre el 2006 i el 2010.

A més de periodista, va ser un activista cultural entregat. Des del 2007 va formar part de la junta de l’Ateneu Barcelonès liderada per Oriol Bohigas, que va fer remoure la centenària institució, va disparar el nombre de socis i va reivindicar una nova centralitat en el debat cultural català. "Era una persona de pensament fluid i cap obert. L’Ateneu faria bé en dedicar-li un espai, en honor a tota la gent que ha fet ciència allà", afirma Ferran Mascarell, que va precedir Reales en el paper de vicepresident primer de l’entitat.

Vocació docent

Notícies relacionades

Per què Pujol torna al pujolisme

Mal vent a ERC

Des del 2004, Reales va ser també professor associat a la facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB. De la mà de Santiago Ramentol, va contribuir a consolidar els estudis de periodisme científic, recorda Enric Marín, degà de la facultat. "Era un professor pròxim, amb molta vocació docent, que aportava la visió del professional", afirma. Des del 2021, Reales es va integrar en el si de l’Institut d’Estudis Catalans amb funcions de comunicació i divulgació científica.

La seva mirada sensible i profunda sobre la ciència es trobarà a faltar, en un temps complex en el qual aquesta visió és especialment necessària. Però la seva tasca ha deixat empremta en el periodisme científic i en la divulgació del coneixement. Segons informa la seva filla, Lluís Reales va disposar deixar el seu cos a la ciència.