Església catòlica
Les dones i el Papa
El corpus ideològic del Vaticà sobre la dona, el més recent, no ha variat gaire amb els anys. Ni tampoc els tòpics masclistes
El Papa Francisco visita Bélgica /
Les reflexions del Sant Pare sobre les dones venen de lluny. No pot dir-se que siguin una novetat. Fa set anys, per exemple, en una homilia, opinava (pontificava, per ser més precisos) que "l’home i la dona no són iguals, no són superiors l’un a l’altra". Fins allà bé, un discurs ajustat als temps, faltaria més. El que el perd és el que ve després. "Però l’home no aporta harmonia; la dona, sí. És la dona qui porta l’harmonia que ens ensenya a acariciar, a estimar amb tendresa, a fer del món una mica bonic". És el que ha repetit en la seva intervenció en la Universitat Catòlica de Lovaina (la KU Leuven). La dona, ha dit, "és acollida fèrtil, cura, dedicació vital" i ha lloat els exemples de la vida quotidiana, "en l’esponsalidad, la maternitat i la virginitat". I s’ha desfet en elogis de la "dignitat de la dona", perquè "l’Església és dona, és la dona de Jesús". I ha rematat la jugada paternalista amb la consideració de la força del que és ser femení, "perquè les dones són més importants que els homes".
El papa Francesc sempre s’ha interessat pels "temes relacionats amb el món femení" i ha assegurat fa pocs mesos, en un dels actes commemoratius del 8 de març, a la plaça de Sant Pere, que les dones tenen "la capacitat de captar la realitat amb una mirada creativa i un cor tendre". Això –la creativitat i, com sempre, la tendresa– "és un privilegi exclusiu de les dones".
Notícies relacionadesÉs a dir, el corpus ideològic del Vaticà sobre la dona, el més recent, no ha variat gaire amb els anys. Ni tampoc els tòpics masclistes, com ara entendre que el feminisme equival a una "masculinització" de les dones ("És dolent quan la dona vol ser l’home"). Aleshores, en la seva mentalitat antediluviana, bonhomiosa i condescendent, no hi cabrien ni l’harmonia planetària ni, per descomptat, la tendresa. Les xafarderies, això sí, "són coses de dones, perquè som els homes els que duem pantalons".
Era previsible, doncs, que una Universitat com la de Lovaina (catòlica, no cal oblidar-ho, però amb un tipus de catolicisme ben diferent al de la jerarquia) parlés en un comunicat de "la posició reduccionista, determinista i conservadora" del Papa en relació a les dones. Ell no ho veu així, per descomptat; i, a més a més, es contempla a si mateix com a progressista, simplement perquè parla d’elles, encara que sigui amb displicència, com d’uns éssers que advoquen per un món millor. El discurs pontifici és retrògrad almenys per dos motius. El primer, per la generalització quasi trobadoresca del gènere entès com un universal que atorga determinades virtuts intrínseques. El segon, perquè elevant la consideració de la dona a protagonista de grans empreses espirituals (blanques, pures), de fet la degrada en el dia a dia mesquí d’un món convuls. Pensa en la dona com una entelèquia sagrada (tendresa i harmonia platòniques), allunyada de la lluita, del combat estricte, de la reivindicació social, del món dels fets reals.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
