El món és de Trump i Netanyahu

Barack Obama confessa en les seves memòries que els bons propòsits per resoldre problemes no sempre són tan honestos com ho haurien de ser. En concret "el diàleg moralista" i "la diplomàcia" com a instruments per desterrar les guerres o els conflictes que es resolen a trets. És una espècie de mea culpa, una autoesmena confessa de l’expresident, en reconeixement que ell mateix va assolir la presidència pecant d’una falta de realisme o projectant-lo, una actitud molt comuna a l’esquerra, sovint esclava del que és políticament correcte. Això, de vegades, lluny de resoldre els problemes, els pot arribar a perpetuar.

"La imatge de mi mateix –l’idealista romàntic que s’oposava per instint a l’acció militar– que havia sorgit en la campanya mai havia sigut del tot correcta". Obama es refereix a les primàries demòcrates que el van enfrontar prèviament a Hillary Clinton i a continuació al republicà John McCain i, en concret, pel que fa a política exterior. La veritat és que Obama no compartia per res les posicions més dures de George Bush fill, d’acord amb la reacció salvatge que va provocar l’atemptat contra les Torres Bessones de Manhattan. Però, en canvi, assenyalava com a referent la gestió de la primera guerra del Golf de George Bush pare.

Notícies relacionades

El desencant dels menjadors de pipes

Igual i diferent

Obama va heretar la guerra de l’Iraq i la de l’Afganistan, que com a candidat havia qüestionat obertament. De fet, s’havia manifestat clarament en contra de la guerra de l’Iraq des del primer moment. També, òbviament, Obama havia topat amb l’etern conflicte de Terra Santa. I havia mantingut diverses trobades amb el seu homòleg israelià, l’ínclit Benjamin Netanyahu, un falcó en tota regla. El president israelià, al seu torn, en la seva autobiografia, admet que sempre va topar amb Obama, amb el qual mai va aconseguir congeniar. Per contra, l’israelià es mostra encantat amb Donald Trump. No és que Obama fos d’estirp socialista com el senador Bernie Sanders. Va ser com a president un individu moderat, que en va triar per a vicepresident un altre que estava a la seva dreta com Joe Biden.

Però el món no ha evolucionat en l’última dècada en la direcció del moderat Obama, sinó en la de Trump o Netanyahu. I això explica moltes coses, com la passivitat internacional davant els més de 40.000 morts a Gaza i el que es pugui esdevenir al Líban ara. I demà a l’Iran. Aquest és el món en què avui no toca viure.