¿Cap a on va el Pròxim Orient?

L’atac directe de l’Iran contra Israel, amb el llançament d’uns 200 míssils en represàlia per les morts dels líders de Hamàs i Hezbol·là, ha sigut l’últim episodi d’un conflicte en el qual cada vegada hi ha més fronts oberts. En l’edició impresa d’EL PERIÓDICO d’aquest diumenge s’abordarà aquest complex escenari, davant el risc creixent que la situació escali i es produeixi una guerra regional de conseqüències imprevisibles.

A més, s’analitzarà el paper del règim dels aiatol·làs a la zona, debilitat en la seva estratègia després dels cops rebuts pels seus aliats de l’eix de la Resistència a Gaza i al Líban. I també es ressenyarà el progressiu replegament dels Estats Units al Pròxim Orient, amb una cada vegada menor influència sobre el seu aliat israelià (al qual de facto ha recolzat en tots els seus moviments, després de l’atroç matança perpetrada per Hamàs fa un any), en el que suposa el cop de gràcia a les regles del sistema internacional que havia impulsat en dècades anteriors.

Trump

Notícies relacionades

Habitatge, ¿confrontació o política d’Estat?

Moble fred de la meva infància

Precisament, la situació interna nord-americana protagonitza el contingut del suplement dominical Entendre-hi més quan falta només un mes perquè el 5 de novembre se celebrin les eleccions en aquell país, en les quals el republicà Donald Trump i la demòcrata Kamala Harris es disputaran la presidència en una lluita molt ajustada.

Però Trump i els seus aliats no estan esperant al tancament de les urnes per llançar la seva envestida contra el sistema electoral. Des de fa temps, han posat en marxa una estratègia en diversos fronts que, tot i que replica tàctiques ja conegudes, alerta especialment els experts per la seva escala i organització. El suplement explicarà en profunditat aquest diumenge en què consisteix aquesta estratègia i obtindrà també l’opinió dels experts sobre en quina mesura és una amenaça per a la democràcia nord-americana.