Frigorífics
Moble fred de la meva infància
Usuarios de un frigorífico Beko.
No sé per què vaig anar a visitar aquella exposició de frigorífics. Potser perquè era a prop de casa o perquè intento comprendre, des de petit, la naturalesa del fred. Té un poema el fred, el fred que es fica al moll dels nens pobres, encara no escrit. A veure si l’escric jo i l’imprimeixen a la porta de totes les neveres del món i em faig milionari amb una indústria que fabrica una cosa tan intangible, però que tant mal fa als necessitats a l’hivern. M’hi vaig acostar potser perquè els recintes firals queden allà al costat i perquè em pregunto si el fred ve de Mart, o sigui, dels extraterrestres, o surt de les entranyes de la Terra, malgrat que estan fetes de foc.
Em va cridar l’atenció una nevera vintage (crec que es diuen així els objectes que evoquen els usos i costums de mitjans del segle passat). Evocava les línies dels primers frigorífics elèctrics, capaços de crear el seu propi gel, el gel en el qual reposen els peixos morts de la peixateria. I, bé, em vaig aproximar a un d’aquells electrodomèstics que tenia forma d’armari, el vaig obrir i em vaig quedar gelat. ¿Per què? Perquè al fabricant se li havia acudit folrar la paret del fons, de dalt a baix, amb un mirall en el qual em vaig veure de cos sencer obrint la porta a l’altre costat. Al principi no em vaig reconèixer, però després sí, al cap de pocs segons sí, i vaig creure que em trobava en dues dimensions de la realitat, obrint dues neveres diferents que, no obstant, eren la mateixa.
Vaig tancar de cop, com si hagués vist una rata en comptes de veure’m a mi (els dos som mamífers). I em vaig quedar allà, paralitzat, recuperant la respiració, preguntant-me què estaria sent de mi a l’altre costat, preguntant-me si continuaria allà, i és que, de la mateixa manera que és impossible saber si el llum del frigorífic s’apaga al tancar la porta, tampoc hi ha manera d’esbrinar si el teu reflex desapareix o es manté, el pobre, completament gelat al costat del quart i meitat de mortadel·la italiana o l’ampolla d’aigua de Vichy que utilitzem per a les digestions pesades. Vaig tornar a casa descompost i no deixo de pensar en mi (en l’altre) allà, al fons del moble del fred de la meva infància.
