Editorial
Sense jutges i sense rapidesa no hi ha justícia
Posar recursos no només és un deure davant el litigant, sinó un instrument davant la sensació d’impunitat
Segons les dades del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Catalunya és la penúltima comunitat autònoma en nombre de jutges en actiu per cada 100.000 habitants, i al darrere només hi té Castella-la Manxa. De fet, existeix una diferència de 5,7 jutges respecte als 15,4 que hi ha a Astúries, la comunitat més avantatjada, la qual cosa la situa molt per sota de la mitjana espanyola, que voreja els 11 jutges per 100.000, i encara més de la mitjana europea, que gairebé dobla aquesta quantitat. A aquesta deficiència hi cal afegir a més l’existència de 80 vacants, segons dades de l’any passat, degudes a l’alta mobilitat que se sol donar en la carrera judicial, especialment en una comunitat com Catalunya i que la paràlisi fins no fa gaire en la renovació dels membres del CGPJ ha contribuït a cronificar, tot i que ara aquesta situació s’hauria de resoldre. Per si això fos poc, en els últims anys s’ha produït tant a Catalunya com al conjunt d’Espanya un increment en el nivell de litigiositat, cosa que, si bé es podria interpretar com un indicador de confiança en la justícia, un estudi recent ha atribuït més aviat a la falta de previsibilitat de les resolucions judicials.
Tot plegat ha comportat un increment de la càrrega de treball als jutjats i una situació de permanent col·lapse en molts d’ells que retarda molt les resolucions judicials, i aquesta és una circumstància que amenaça un dret bàsic dels ciutadans com és l’obtenció de justícia en un temps prudencial. Per això les demandes per augmentar el nombre de jutges han sigut constants, però fins ara sempre han caigut en sac foradat. De fet, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha xifrat en 119 el nombre de noves places de jutges necessàries per capgirar la situació i garantir el bon funcionament de la justícia, però l’assumpció de la dificultat que representa satisfer aquesta expectativa ha portat a adoptar una posició més possibilista que s’ha concretat en la petició de 55 nous jutges, 25 dels quals estarien destinats a la província de Barcelona, i 14 places de magistrat en les audiències provincials i en el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Mentrestant, la jutge degana de Barcelona reclama específicament que es creïn sis jutjats per respondre sense dilacions a les causes de delinqüents reincidents.
Ara la Conselleria de Justícia està treballant amb el ministeri per elaborar un pla que permeti crear noves places, però això no tindrà efectes immediats. Per això, és urgent crear incentius per atraure jutges a Catalunya. Són sabudes les resistències de molts jutges a venir, una cosa que la presència de l’Escola Judicial a Catalunya, per la qual tots els nous jutges han de passar, hauria d’haver contribuït a revertir sabudes les resistències. Però també cal promoure vocacions autòctones en un territori que tradicionalment no ha donat gaires opositors als cossos superiors del funcionariat i, per tant, a optar a la carrera judicial. I tot plegat en paral·lel al desenvolupament de mecanismes que permetin una justícia més ràpida. No només com un dret dels litigants sinó també com un instrument que, en un moment en què ha incrementat notablement la preocupació per la seguretat, faciliti que un funcionament fluid de la justícia doni a la ciutadania més confiança davant la sensació d’impunitat en la reincidència.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
